Mantenint viva la dansa

L’esbart Santa Anna compleix enguany 75 anys, consolidant-se així com un dels grups folklòrics amb una trajectòria més sòlida del Principat. “L’esbart és important per a Escaldes-Engordany”, apunta Núria Barquín, directora artística de les seccions infantil i juvenil de l’esbart. “Fa 47 anys que estic a l’entitat i és una part fonamental de la meva vida. M’ha ajudat a créixer personalment, fer amics, trobar parella i gaudir molt”, explica la més veterana del col·lectiu.

L’agrupació dansaire tradicional d’Escaldes va néixer l’estiu del 1950 de la mà d’Antoni Albós, conegut com a Tonet, amb l’objectiu de preservar i difondre els balls tradicionals andorrans. “És un esbart bastant conservador en comparació amb la resta, però, tot i això, ha evolucionat moltíssim des que hi soc jo. Hi ha noves músiques i instruments, diferents balls i altres vestits”, relata Barquín, que en aquest sentit diu que “a l’esbart ens agrada respectar l’origen de la dansa catalana i preferim no tocar terrenys més moderns que no dominem”.

L’entitat compta actualment amb 120 membres, entre dansaires, junta i col·laboradors. “El volum de gent ha minvat al llarg dels anys, però no ens podem queixar”, apunta la dansaire, afegint que “el hàndicap el tenim amb els joves que se’n van a estudiar a fora. Alguns acaben tornant, però molts ja no”. Barquín té a les mans una seixantena de balladors, d’entre 3 i 15 anys. “Vaig entrar amb 14 anys, gràcies a unes amigues, i ara faig classes a joves que espero que un dia esdevinguin grans dansaires.” Amb els més petits assagem un cop a la setmana 45 minuts, mentre que amb els infantils i els juvenils ho fem una hora i mitja. “Tot i això, quan hi ha un festival important, aquella setmana podem assajar cada dia”, relata la directora artística.

L’esbart ha tingut l’oportunitat, durant aquests 75 anys de vida, d’actuar a diversos països com Itàlia o Alemanya. “Recordo que a Egipte el públic s’aixecava per aplaudir-nos. O a Sant Petersburg, on vam guanyar tots els premis en les categories que ens vam presentar. És molt enriquidor veure això”, assegura Barquín.

El 75è aniversari es va celebrar el 19 de juliol passat a la sala del Prat del Roure d’Escaldes. Sota el títol Un batec que dansa, es van poder veure coreografies emblemàtiques i tradicionals, i un recorregut per la trajectòria de l’entitat. El més rellevant va ser la reedició del ball del Dia de Santa Anna, que per primera vegada es va representar damunt d’un escenari. “El missatge que volíem donar és que el cor de l’esbart encara batega i és ben viu”, destaca la dansaire.

L’esbart viurà molts anys més, perquè les generacions joves mantindran el batec viu. Un bon exemple és el de la directora artística, que balla amb les seves filles.