Aquells estius plens de rock

Qui diria a un grup de nois de l’institut d’Aixovall que les seves cançons arribarien a colar-se a les llistes dels 40 principals i configurarien aquells estius de finals dels vuitanta que perduren en la memòria de tota una generació? Jaume Llauradó, un dels fundadors del grup junt amb el seu germà Xavi, recorda que només tenia 14 anys quan van muntar la primera banda, que van anomenar Foc i Lloquis.

Widon 9 va ser el segon nom que van adoptar, una segona formació que de seguida va canviar per prendre el nom definitiu amb el que es van fer famosos, La V Columna, i que ja va comptar amb el David Micó.

La primera maqueta la van gravar el 1984 als estudis Gemecs de Premià de Mar, que actualment es diuen Ophiura i la cançó s’anomenava Botella de Bourbon. Amb aquesta mateixa cançó es van presentar a un concurs de TV3 que es deia Èxit: “Teníem una imatge bastant potent i vam aconseguir molt de ressò”, afirma en Jaume Llauradó. Tant, que de fet van cridar l’atenció de la discogràfica Divucsa, amb què van gravar tot un disc sencer, Lágrimas y Bourbon. Era l’any 1991. El primer single que van treure, Por tu calle, va ser tot un èxit, va vendre 150.000 còpies i va arribar al número 22 de la llista dels 40 principals. “A partir d’aquí vam fer gires per tot Espanya, acompanyant nombrosos artistes”, diu Jaume Llauradó. “Era l’època primigènia del que era la moguda madrilenya”. Teníen uns 18 anys i van estar un any fent la gira.

Les diferències amb la discogràfica, que volia portar la banda cap a un estil pop, van fer que per al segon disc s’aliessin amb AZ Records, que va acceptar la proposta del grup de fer temes amb un estil de rock americà. Aquest segon disc s’anomenà Aquel verano en que dejamos de ser ricos, i en aquell moment el grup estava conformat per David Micó, els germans Llauradó, Jaume Xavi i Oscar, els germans Cartes, Lluís i Jan, i Guillermo Cervera. “És cert que no va tenir tant ressò mediàtic, però sentíem que representava bé el que érem nosaltres”, reflexiona Jaume, rememorant tota una sèrie de concerts promocionals amb grups tan coneguts com Los Ronaldos o Presuntos Implicados.

El grup no va arribar a gravar un tercer disc, “ens vam fer grans i ens anàvem distanciant per la feina, els estudis, etc., però vam continuar fent coses, més sostingudes en el temps”. En Jaume recorda els concerts fets a Andorra, com un en el que van fer de teloners de La Guardia i van aplegar unes 3.000 persones, o un altre que van celebrar al Parc Central a finals dels 80. “El darrer va ser fa 10 anys a la nit de Pop Rock, a l’antic Apolo”. Per això, quan l’Oriol Vilella, codirector del Jambo festival, va contactar amb ells per proposar-los tancar el cercle amb un concert final, no s’ho van pensar dos cops tot i la dificultat d’assajar junts degut a la distància. El resultat? Segons en Jaume, “molt bé, la gent encara es recordava de nosaltres, molta nostàlgia i molt bona acollida del públic. Ha estat un plaer poder posar punt i final al grup d’aquesta manera”.