25 anys de memòria viva

Andorra necessitava un museu per donar a conèixer l’estudi de l’evolució de les formes de vida tradicionals i Josep Perich el va fer realitat, cedint al Govern la Casa Rull de Sispony per a aquest compromís. De la signatura del conveni fa 25 anys i el Museu Casa Rull s’ha convertit en un espai on conèixer el passat i la història del país. “El museu explica la infantesa, el casament, el naixement dels fills, la maduresa i la mort. És un espai per conèixer el cicle de la vida del segle XIX”, relata la cap d’àrea de Museus, Rut Casabella, que participà en el tram final de les obres de condicionament. “Vaig treballar en la creació de la botiga de marxandatge, preparant els productes, així com en la primera tongada de tallers didàctics, entre el setembre i octubre del 2000, i a atendre col·lectius per promocionar el museu”, apunta Casabella.

Gairebé van caldre quatre anys de feina continuada, des del 1996 fins al 2000, perquè la casa museu reflectís la vida d’una família rural acomodada a les acaballes del segle XIX. Finalment, el 8 de juny del 2000 va obrir les portes. “Va ser una inauguració molt festiva i emotiva, perquè veies els somriures dels padrins, però també sabies que ocultaven un patiment per arribar fins aquí, que es trobava reflectit al museu”, relata la cap d’àrea de Museus.

En el projecte van treballar 250 persones, dirigides per la que era la cap d’àrea de Museus en aquell moment, Marta Planas. “Ella va impulsar un projecte innovador”, comenta Casabella, en relació amb l’espai de projecció on es reprodueix un audiovisual d’una vuitantena de fotografies sobre la vida d’aquella època, així com els tallers per a escolars.

El museu es divideix en dos àmbits. El primer serveix d’accés al visitant i inclou la sala de projecció audiovisual i els tallers infantils. “Des del 2022 hem repensat els tallers. Els infants de maternal descobreixen jocs de la canalla d’abans, els de primària aprenen sobre l’alimentació d’aquella època, i la visibilització de les dones d’abans, treballadores del camp, es veu a secundària”, apunta Casabella. El segon àmbit és la casa pairal, que està situada a la segona planta, en què el visitant pot fer-se una idea de com era la vida quotidiana entre el 1890 i el 1930.

“Tot i ser un museu innovador, Casa Rull sempre ha tingut una influència de visites inferior a d’altres museus”, explica Casabella, tot apuntant que la falta de visitants pot venir a causa de la falta d’aparcament o que els autocars no hi puguin arribar, però anuncia que “aquest estiu potenciarem el museu i en facilitarem l’accés”.

L’altre secret de la Casa Rull és que no tan sols és un museu, sinó que també es fa servir per celebrar-hi reunions. “Aquí s’han dut a terme reunions del Govern, de diversos col·lectius i fins i tot d’agències de viatges”, declara Casabella, tot manifestant que se celebren una vintena de trobades al llarg de l’any. “A banda d’això, Casa Rull també ha estat escenari de pel·lícules, com ara El fred que crema”, afegeix la cap d’àrea de Museus.