El país en 900 metres lineals

Fa mig segle, el desig de recuperació històrica va engegar a Andorra l’espurna del que seria l’actual Arxiu Nacional. L’objectiu era promoure la recerca, a l’hora que impulsar el programa d’andorranització. Era l’any 1975, concretament el 22 de desembre, i el principal repte era la recuperació de la documentació. Llavors ningú imaginava que 50 anys després l’Arxiu hauria d’afrontar fites com ara la digitalització o la incorporació de la intel·ligència artificial.

Lídia Arbués, cap d’àrea d’Arxius i Gestió de Documents del Govern, explica que l’Arxiu va ser creat pel Consell General i el mateix dia de la creació es va aprovar la reglamentació, en què s’explicava la composició de l’Arxiu, que aplegava tant els arxius històrics com els administratius, així com les responsabilitats de la nova entitat, que es va situar a l’edifici de les Monges. Segons Arbués, la iniciativa formava part del programa d’andorranització impulsat per Lídia Armengol. Un programa que volia que a les escoles andorranes es pogués oferir una formació completa de la història, geografia i del patrimoni del país.

Pere Miquel Fonolleda va ser el primer responsable de l’Arxiu i va haver de fer front a la recuperació de la documentació, molts cops ubicada en arxius estrangers, molts cops en mans de particulars “a qui no era fàcil de convèncer”, segons explica Lídia Arbués. Moltes vegades el format utilitzat era el microfilm. “L’altra gran tasca era tractar aquesta documentació, classificar-la, descriure-la –destaca Arbués–, per poder-la fer accessible i que tothom la pogués trobar”.

Actualment, l’Arxiu forma part d’una estructura més gran que és l’àrea d’Arxius i Gestió de documents, on a més de l’Arxiu Nacional hi ha l’Arxiu intermedi administratiu, que s’encarrega de la documentació del Govern que ja no està en ús per a les unitats administratives, “i després la unitat de gestió documental, que s’encarrega de donar assessorament als departaments i d’implantar el sistema de gestió de la documentació”, puntualitza la cap d’àrea d’Arxius.

L’altre gran branca que mobilitza l’Arxiu és la divulgació. Des de l’entitat s’impulsen exposicions, publicacions, fins i tot, des del 2000, la beca per a la recerca Cebrià Baraut, que ha donat peu a una web tan coneguda com Andorra, Terra de Bruixes.

Actualment, es computa que l’Arxiu té uns 900 metres lineals de documentació i uns dos milions d’objectes digitals que equivalen a uns 33 terabytes. Segons Arbués, s’han digitalitzat uns 400.000 documents i un dels reptes que han d’afrontar és la preservació digital. D’altra banda, també s’està treballant en el projecte Transkriptorium, per a la transcripció de manuscrits a través de la IA, que permetrà fer cerques a través de paraules clau en les escriptures notarials i fins i tot la transcripció dels documents. Finalment, l’altre gran canvi que afrontarà l’arxiu és el trasllat a l’antic hotel Rosaleda, que es durà a terme durant el primer semestre del 2026, tal com explica Arbués.