Una tarda amb Sir Elton

Va ser puntual, britànicament puntual. Faltaven dos minuts per a les set de la tarda –l’hora oficial d’inici del concert– quan les primeres notes de The Bitch is Back van esclatar al Poliesportiu d’Andorra, l’actual Pavelló Toni Martí. Sir Elton John, amb americana de lluentons i ulleres de pasta, actuava per primer –i de moment únic– cop al país davant dels 2.000 afortunats espectadors que omplien el recinte aquell 18 de juliol del 2015.

“Va ser un concert gestat a contrarellotge. El vam tancar només un mes abans”, recorda Ferran Fanlo, aleshores director de Jet Management, una de les empreses que van fer possible l’esdeveniment. El motiu no era menor. Elton John buscava el seu país número 100 on actuar i va triar el Principat. “Ell estava escrivint un llibre sobre els llocs on havia realitzat concerts i li’n faltava només un per fer el centenar. Volia que fos Andorra i així va ser”, explica el promotor.

D’aquesta manera, el país es va convertir en una escala sorpresa dins de la gira Once in a Lifetime. Procedent de Gijón i amb Madrid com a pròxima parada, Sir Elton va arribar en jet privat a l’aeroport de la Seu el dia del recital –en la mateixa jornada que, casualment, la infraestructura tornava a acollir vols comercials després de trenta anys d’inactivitat–, i en un operatiu mil·limètric va pujar a un helicòpter fins a l’Estadi Nacional, on l’esperava un cotxe per completar l’últim tram.

Amb prou feines va estar sis hores al país, però en aquell temps brevíssim va deixar una empremta inesborrable. Amb temes com Rocket Man, Candle in the Wind, Your Song o Daniel, va anar construint un concert que va créixer en intensitat. El públic, inicialment apagat per la calor sufocant, va esclatar amb I’m Still Standing i va cantar dempeus Crocodile Rock, l’únic bis.

Perquè tot allò fos possible, es va desplegar un complex dispositiu. Cinc tràilers i tres camions de material, un escenari muntat per les empreses andorranes Gatzara i Mapesa, un sistema d’il·luminació especial... Amb tot, “tant ell com el seu agent van posar molt de la seva part per fer possible el concert. Van voler facilitar les coses”, indica Fanlo. Sir Elton només va exigir un sofà blanc i roses al camerino, accés a canals esportius –se li va instal·lar un router exclusiu– i poder marxar abans que es fes fosc. “Volia volar a Niça, on tenia la residència habitual, aquell mateix dia, i l’avió no podia enlairar-se de nit des de la Seu.”

Tot plegat es va organitzar sense finançament directe d’Andorra Turisme. L’ens públic, però, “va col·laborar logísticament i com a patrocinador, i la sintonia amb ells va ser molt bona”, ressalta l’exdirector de Jet Management. Les entrades es van vendre a preus que oscil·laven entre els 90 i els 175 euros i es van esgotar en poques hores.

Turísticament, l’impacte del concert va ser discret, però simbòlicament va tenir un valor incalculable. Va demostrar, un cop més, que a Andorra també s’hi poden organitzar grans cites. I avui, una dècada més tard, aquell dissabte d’estiu continua ressonant com un dia irrepetible.