La cita anual amb el desert

Amb 45 anys i sense saber exactament què l’esperava, Ramon Aranda va pujar a la seva bicicleta i es va llançar a l’aventura de fer la Titan Desert, convertint-se en el primer andorrà a realitzar la comesa. Era el 2006, tenia el dorsal 136 i es tractava de la primera edició de la competició que travessa les zones àrides del Marroc. Enguany la prova ha arribat al vintè aniversari, s’ha anat professionalitzant i en Ramon no ha fallat a cap de les edicions celebrades.

“Havia anat al desert amb jeep amb la família i em va enamorar. Aquell 2006 cercant alguna competició a la zona, vaig trobar la Titan Desert”, recorda el Ramon. Aquell primer any la cursa estava organitzada en quatre etapes i només arribar, els participants van haver de fer 45 quilòmetres. La resta dels dies les etapes eren més llargues, fins i tot una de 115 quilòmetres a la qual, segons Aranda, “tothom tenia pànic”. Era el primer contacte amb el desert per a molts dels 143 ciclistes inscrits i l’experiència va ser tan positiva que molts van repetir.

La primera edició de la prova només tenia quatre etapes

Entre les fites aconseguides en els 20 anys de competició, Aranda recorda com el 2016 van aconseguir fer podi amb l’equip format amb el suport de BIBM (actual MoraBanc). “Va ser una edició molt competitiva i vam quedar segons en la categoria Corporate”, diu. Més tard, formaria part de l’equip Quality Team, amb qui encara competeix.

“La cursa s’ha anat tecnificant i ha variat molt –explica en Ramon fent la vista enrere–; ara són sis etapes i són més dures, i si al principi tots érem corredors aficionats ara hi ha corredors d’elit, i algun any hem arribat a ser més de 700.” A més, la cursa ha incorporat la que és l’etapa marató. “Aquell dia has de traginar tot el que et farà falta per a dos dies i dormir al ras”, descriu en Ramon, per a qui aquesta etapa té un atractiu que la fa especial.

Ara bé, si alguna cosa no ha canviat al llarg dels anys és la companyonia que es viu a les competicions. “Recordo que un cop estava fent la marató i vaig punxar la roda. La vaig arreglar com vaig poder, fins i tot vaig canviar la càmera, però vaig arribar a l’avituallament amb la convicció que havia d’abandonar. Després de dues hores, va aparèixer un grup de ciclistes que s’havien perdut i estaven destrossats, en especial un que també volia llençar la tovallola. Ens vam mirar i vam decidir continuar. Jo li vaig dir que el portaria i ell em va deixar una càmera i vaig poder canviar la roda. I així vam aconseguir fer la competició”, explica Aranda. La navegació és un altre dels atractius de la competició, i és que els ciclistes s’enfronten a grans planures i han de decidir per on fer el recorregut. “Te l’has de jugar i potser l’encertes”, riu el Ramon, a qui li fascina aquesta part lúdica de la prova.

A més de la Titan Desert, el Ramon ha completat altres proves de la marca Titan a Cuba, Almeria i l’Aràbia Saudita, en què suma 29 participacions. Ara la fita principal és arribar a les 30 participacions i sumar els 15.000 quilòmetres Titan, una fita que fins ara no ha aconseguit ningú.