El país al plató

L’abril del 2015, Illa Carlemany anunciava a la cartellera una estrena inèdita, una pel·lícula que per primer cop havia estat rodada el 100% al país, concretament a les parròquies de Canillo, Encamp, la Massana i Ordino. La comesa l’havia dut a terme en un 80% la productora andorrana Imminent, amb José Pozo al capdavant, en coproducció amb Bamf Producciones, d’Espanya. El nom de la pel·lícula era Nick. Prèviament, el film s’havia estrenat a la parròquia de Canillo i suposava la culminació d’un camí ple de sorpreses i aprenentatges per a tot l’equip.

Pozo ja tenia un bon currículum com a director en el món de l’animació, amb pel·lícules tan conegudes com El Cid, la leyenda, que havia guanyat un Goya, i recorda que viure a Ordino va ser el que el va inspirar a escriure Nick: “Va ser el fet de conviure amb la neu i tenir aquesta sensació de soledat, que sembla que no passa res. Vaig pensar que seria maco fer una història on, a partir que no passa res, arriba un noi de fora, de Londres, i les coses canvien. I comença a veure coses tan terrorífiques que els altres no el poden creure.”

Així va començar l’escriptura d’un guió que va desembocar en un rodatge en què, segons Pozo, la principal dificultat va ser el pressupost, “la complicació va ser abordar la producció des del país, aleshores no hi havia subvencions, i la vam fer amb petits inversors privats i amb capital propi”. De fet, si el rodatge necessitava quatre setmanes, es va haver de fer en dues i amb un equip de només 23 persones, “això implica que pateixes molt més en el rodatge, i encreues els dits perquè el temps acompanyi”, explica el director. El cert és que els va caure alguna nevada que va complicar no tan sols el rodatge, sinó també la continuïtat de les seqüències, tal com recorda Pozo.

El rodatge també va ser on es van viure algunes de les anècdotes més peculiars que encara fan riure Pozo: “Estàvem preparant una seqüència on havia de sortir un home tallant un cos humà, i havíem creat mans, un cap, peus i sang, i els vam posar darrere una furgoneta on quedaven a la vista. La policia ens va parar i no ens va deixar anar fins a comprovar que era attrezzo.”

Respecte al càsting, el director destaca com van trobar el protagonista, Nick. Pozo havia decidit rodar la pel·lícula en anglès, i tot i haver fet proves a Madrid, Barcelona i Londres, no trobava un actor convincent. Va ser llavors quan va tenir la pensada d’entrevistar alumnes de l’Agora Andorra International School, i allà va ser captivat per Cooper Grafar, que finalment va interpretar Nick. “Des que el vaig veure, vaig flipar, li vam donar l’oportunitat de fer la seva primera pel·li i n’estem supercontents, perquè vam apostar per un jove que no havia fet res abans i que després ha anat fent més coses.” I el resultat? La pel·lícula va obtenir nombroses mencions i premis internacionals, com el de Toronto International Film & Video Awards o el festival Sanford dels Estats Units. Pozo afirma estar orgullós del projecte i subratlla que tornaria a fer-ho. La productora continua endavant i ara prepara una pel·lícula que tindrà el mític grup Sau de protagonista.