DMG
'Revolució' tecnològica
ELS PRIMERS CARREGADORS DE VEHICLES ELÈCTRICS es van instal·lar a quatre parròquies del Principat fa quinze anys, amb l’objectiu de proporcionar una mobilitat més sostenible. Amb el temps s’han substituït per models més avançats.
Un vehicle elèctric utilitzant un dels primers punts de càrrega
L’inici d’una espècie de “revolució” tecnològica es va dur a terme fa quinze anys, amb la instal·lació dels primers carregadors de vehicles elèctrics a la via pública. “L’Associació d’entitats del sector energètic (AESE), creada el 2009, va impulsar-ne el muntatge, ja que era un dels seus objectius”, explica el cap d’explotació de serveis de l’empresa Nord Andorrà, Àlex Molné, involucrat en el projecte pioner. Es van instal·lar dos punts de càrrega a Sant Julià, la Massana, Ordino i Encamp, juntament amb un altre al Pas de la Casa. “Eren les parròquies on tenien presència les mútues elèctriques del país, les responsables del projecte”, apunta Molné.
En el moment del muntatge dels carregadors, el maig del 2010, no hi havia cap cotxe elèctric al país, només cinc motocicletes, però aquest no va ser un impediment per tirar endavant el projecte. “Servia per a cotxes forans”, relata Molné, afegint que “van venir cotxes amb matrícula estrangera a fer proves. Carregaven el vehicle aquí i feien el trajecte fins a Barcelona”, explica. En aquell moment, l’AESE volia que les administracions fossin les primeres a moure fitxa i adquirir vehicles elèctrics. “Més endavant s’hi va posar FEDA i posteriorment el Govern, aprovant un decret que imposava els punts de càrrega als pàrquings públics”, comenta el cap d’explotació de serveis.
Els punts de càrrega es van situar en zones blaves i pàrquings dels nuclis urbans, amb la idea que els conductors veiessin fàcilment on es trobaven. En menys d’una hora es podia carregar tota la bateria, i per un euro, tot i que la instal·lació de cada punt de càrrega va costar tres mil euros. “Ja no en queda cap d’aquells inicials, a excepció d’un que tenim a l’empresa, de record”, diu Molné, tot comentant que els vells es van substituir per models més avançats de càrrega ràpida, “i no pas de superràpida, perquè poden fer malbé les bateries”.
“Actualment n’hi ha bastants, de vehicles elèctrics a Andorra, i de forans que venen al Principat també”, apunta, però creu que molta gent carrega el vehicle a casa, “i els estrangers els carreguen a l’hotel”. En aquest sentit, el cap d’explotació esmenta que els carregadors actuals -que superen la cinquantena- “serveixen puntualment per vehicles que els hi falta una mica de bateria per arribar a casa i els conductors aprofiten per carregar-los”.
En aquell moment es veia el vehicle elèctric com el futur, però a mesura que ha anat passant el temps, aquesta opció ha perdut pes. “La tendència és virar cap al model híbrid”, explica Molné, comentant que “la incorporació dels carregadors elèctrics es va dur a terme, també, perquè era una aposta pel desenvolupament i va influir en diversos projectes, com el parc elèctric”.
Quinze anys després, aquell primer pas cap a una mobilitat elèctrica va marcar l’inici d’un camí incert però necessari. En un moment en què els vehicles elèctrics eren pràcticament inexistents al país, el projecte va evidenciar la voluntat d’anticipar-se a les tendències europees i preparar el territori per un nou model de mobilitat.