Redescobrint la història

“No hi va haver previsió. El comú va decidir canviar el terra de fusta i només treure’l i picar una mica ja van aparèixer restes.” Així descriu l’arqueòleg de Patrimoni Cultural Abel Fortó la troballa arqueològica a l’església de Sant Serni de Canillo, ara fa poc més de 10 anys, que des de l’abril del 2010 és visible gràcies a una planxa de metacrilat. “Mai s’havia fet cap excavació en esglésies de parròquies altes i després de la de Santa Eulàlia d’Encamp aquesta va ser l’única església parroquial intervinguda”, apunta.

L’excavació va durar tres mesos, des de principi d’octubre del 2009 fins al febrer de l’any següent, amb una pausa per Nadal. “Com que va coincidir amb els oficis litúrgics de Nadal i el mossèn els volia dur a terme a l’església, es van haver d’aturar les obres, instal·lar un terra provisional per a les misses i, posteriorment, es van reprendre les excavacions”, apunta Fortó, esmentant que els treballs només es van dur a terme a la nau central: “No es va excavar en la zona de l’altar, ni del campanar, i tampoc a fora.”

Les estructures que van aparèixer sota el sòl del temple canillenc van sobrepassar les expectatives dels mateixos arqueòlegs. Als fonaments de l’església actual, construïda l’any 1758, es van detectar estructures “que podien correspondre a un edifici primitiu, probablement datat de final del segle X o principi del segle XI”, explica l’arqueòleg, tot apuntant que les restes visibles sota el subsol no són totes les que es van localitzar. “Els visitats poden observar l’estructura d’un pòrtic, construït fa segles, i de dos enterraments d’època medieval, possiblement dels segles XI-XII, molt ben marcats perquè eren personatges importants en aquella època”, relata Fortó.

El primer que van fer experts, una vegada localitzades i excavades les restes arqueològiques, “va ser portar-les a un laboratori per analitzar-les i documentar-les bé”, explica Fortó, afegint que “en cap moment es van malmetre”.

“Sabem que durant les guerres de religió, pels volts de l’any 1592, l’església de Sant Serni va ser saquejada i possiblement cremada, fet que potser va implicar la seva destrucció”, esmenta. “El que sí que hem pogut constatar és que posteriorment, l’any 1758, es va firmar un contracte important que va provocar la construcció d’una església més gran respecte a l’anterior, i que es va finalitzar entre el 1768 i el 1769”, apunta l’arqueòleg.

El comú, juntament amb els experts de Patrimoni Cultural, van organitzar una xerrada per explicar el procés, que “va ser tot un èxit”, afirma Fortó, comentant que “la gent de la parròquia va poder conèixer el passat de l’església i també una mica d’història de Canillo”.

Les excavacions van concloure en aquell moment i ara “regularment s’hi fa un treball de neteja de les pedres visibles, per treure els líquens”, explica l’arqueòleg.

La troballa confirma el valor històric de Sant Serni i enriqueix el relat patrimonial de Canillo. Un fragment del passat que avui es pot veure, entendre i preservar.