Una atenció pionera

La Massana va ser una parròquia pionera a impulsar el projecte d’atenció domiciliària, l’any 2005, del qual es van beneficiar centenars de residents. “La idea va sorgir durant la campanya electoral, en veure les necessitats que mancaven a la parròquia”, explica Josep Maria Camp, cònsol major de la Massana en aquella època, apuntant que “la intenció era fer costat als col·lectius que més ho necessitaven”.

La presentació del projecte es va dur a terme el 31 de març del 2005 davant de més de 60 persones –la majoria de la tercera edat– a la casa pairal de la parròquia. El servei pretenia atendre a domicili persones majors de 65 anys que requerien suport en tasques com el manteniment de la llar, la preparació d’aliments o medicació, la higiene personal o la realització d’activitats d’oci. “També es va atendre persones joves que vivien soles i que patien algun tipus de malaltia o necessitat, i se’ls acompanyava a fer les tasques del dia a dia o fins i tot a fer-los la compra si no podien sortir de casa”, afirma l’excònsol.

El servei també volia encoratjar els padrins a fer activitats conjuntes. “Aquesta pot ser una via perquè algunes persones que no van habitualment a la casa pairal es decideixin a assistir a fer activitats i relacionar-se amb la gent”, deia en el seu moment la consellera major de la Massana, Judith Pallarés. Cadascun dels serveis d’atenció domiciliària oscil·lava entre els sis i els dotze euros, aproximadament, però a la gent que tenia problemes econòmics el comú li subvencionava els serveis. “En aquell moment era una mica precari, perquè tot just era el principi i no rebíem ajudes directes de Govern ni de cap institució”, esmenta Josep Maria Camp, qui explica que van començar tenint només un treballador, però que ràpidament van ser dos i “el volum, tant de personal com de pacients, es va anar incrementant cada dia, arribant a tenir més de vint persones que requerien atenció diària i moltes més, atenció esporàdica”.

Els interessats es traslladaven a la casa pairal i sol·licitaven directament al personal administratiu entrar en el programa d’atenció domiciliària, i d’acord amb una sèrie de requisits, com l’estat de salut o si vivien sols, se’ls concedia rebre l’ajuda. “No eren serveis de 24 hores, com podria ser ara, sinó que els treballadors anaven unes hores al dia a ajudar la persona necessitada”, apunta Josep Maria Camp.

L’atenció domiciliària, avui dia, depèn del Govern. “No em sembla malament”, exposa l’excònsol, però creu que la gestió s’hauria de portar conjuntament amb l’àrea Social de cada comú, “perquè són qui saben de primera mà les necessitats dels residents de la parròquia”.

“Valoro molt satisfactòriament el projecte que vam engegar, com també ho van valorar, en el seu moment, els usuaris”, afirma l’excònsol, tot esmentant que serveis com aquests “solucionen la vida a molta gent i són un alè d’esperança”.

El principal repte va ser fer d’un projecte petit un gran impacte per a la població de la Massana i, consegüentment, per a tots els residents del Principat.