L'Encamp més sardanista

Esdevenir la segona ciutat pubilla de la sardana fora de Catalunya, després del Vallespir, va ser tot un desafiament per a la parròquia d’Encamp. “A banda del repte, també va ser una celebració molt bonica i un any ple d’actes”, explica la consellera de Cultura del comú l’any 1995, Olga Areny.

La flama va arribar dissabte 29 d’abril a la parròquia, de la mà de la pubilla de Cervera, la que va ser la ciutat escollida l’any anterior, a través del canal olímpic del Parc del Segre, fins a la Seu. “Estem molt orgullosos d’honorar una dansa que també és nostra”, assegurava en aquells moments el representant del comú d’Encamp, Isidre Casal. Des de la Seu, la flama es va traslladar a Andorra, amb la coneguda com a caravana de la sardana, travessant la frontera del riu Runer i fent parada a totes les parròquies, fins a arribar a Encamp, on es va encendre el peveter a la plaça dels Arínsols i es va proclamar la trenta-cinquena ciutat pubilla de la sardana.

“En aquells moments, Encamp era un punt important de concentració de sardanistes”, explica Josep Dallerès, qui fou síndic general en aquella època, tot esmentant que l’associació sardanista d’Encamp vivia el seu punt àlgid en aquell moment. “Durant els estius, cada dijous al vespre es ballaven sardanes a la plaça dels Arínsols i s’omplia de gent”, comenten Dallerès i Areny, que recorden haver-hi assistit alguna vegada. “Aquests balls setmanals van ajudar al fet que la parròquia fos escollida ciutat pubilla, ja que transmetien un ambient molt sardanista”, apunta qui era aleshores síndic general.

La parròquia va celebrar un munt d’actes durant el cap de setmana, des de balls multitudinaris de la dansa catalana per excel·lència, passant per una missa solemne a l’església de Santa Eulàlia, fins al correfoc. Però, entre les més destacades, hi ha la proclamació de la pubilla de la sardana, que a Encamp va ser Helena Guàrdia, o la lliçó magistral, que va impartir Dallerès. “Vaig dedicar el meu discurs als no balladors, explicant el que es perdien no ballant sardanes”, comenta l’exsíndic.

Al llarg del cap de setmana, també es va celebrar un dinar de germanor, amb més de 300 comensals, i es van reconèixer diverses personalitats i entitats influents en el món sardanista del país. “Des del comú es va homenatjar l’agrupació sardanista la Grandalla”, explica Areny, tot recordant que va ser un pilar fonamental perquè l’efemèride fos possible. L’anterior consellera comunal també reconeix l’important benefici que va atraure l’efemèride a la parròquia, esmentant que “va ser molt positiu rebre tanta gent, ja que va afavorir el petit comerç encampadà, i a la vegada, a la internacionalització de la parròquia”.

La ciutat pubilla que acull la commemoració és proclamada meritíssima en la sardana, nomenament que comporta “l’obligació” d’inaugurar un monument dedicat a la dansa catalana per tal que durant les diades sigui un punt d’homenatge al ball tradicional català. I així ho va fer Encamp, que de la mà del cònsol Miquel Alís va revelar l’escultura feta per l’artista Josep Maria Xart i instal·lada a la plaça dels Arínsols, per recordar que la parròquia sempre serà un dels llocs de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, com deia el poeta Joan Maragall.