DMG
45 anys emetent senyal
LA UNIÓ DE RADIOAFICIONATS D’ANDORRA va iniciar la trajectòria a la dècada dels vuitanta. Des de llavors s’ha caracteritzat per saber combinar el vessant de servei amb un caràcter lúdic i inquiet amb el qual han arribat a tot el món.

Els fundadors de l'URA
En un moment d’inflexió entre el món analògic i el digital, i amb una tecnologia incipient, un grup de joves va situar el país en el món de les ones. Eren els vuitanta i al capdavant de la colla, formada per una vintena de persones, hi havia el doctor Miquel Àlvarez. Va ser el 29 de febrer del 1980 quan els estatuts de la Unió de Radioaficionats Andorrans (URA) van quedar signats, una data curiosa que enguany, per exemple, no trobem al calendari.
Joan Saurí, actual president de l’associació, que actualment aplega 65 persones, explica que l’entitat sempre ha mantingut dos vessants, el del divertiment i el de servei. Aquest darrer vessant es va fer palès el 1982, quan el país vivia una de les pitjors inundacions de la història i les comunicacions van quedar tallades. “Vam tenir una participació que tothom ens reconeix com a molt rellevant, perquè érem els únics que podíem contactar amb gent que estava fora d’Andorra i amb el Govern Civil de Lleida, érem els únics que ens comunicàvem amb l’estranger”, afirma Saurí. De fet, el 2016 va ser declarada entitat d’utilitat pública i, “arran d’aquí, tenim convenis amb Protecció Civil i la Creu Roja, i fins i tot fem exercicis conjuntament”, detalla Saurí, tot afirmant que sempre estan atents i alerta.
Deixant de banda el compromís de servei, l’associació és activa en nombroses branques que deriven de la radioafició. En les seves primeres passes, la fita va ser aconseguir una seu. Així, van passar per diferents localitzacions, des de la capital fins a Escaldes, primer a l’edifici on hi ha el comú i finalment al local de l’avinguda Fiter i Rossell, on són des de ja fa uns vint anys. De seguida van arribar altres reptes i una de les primeres victòries de l’associació va ser aconseguir pertànyer a la International Amateur Radio Union. “Vam ser de les primeres entitats amb representació oficial internacionalment”, explica el president. Ho van aconseguir l’any 1981, en una conferència que es va fer a Brighton, Anglaterra. Un altre dels moments destacats que va viure l’entitat va ser la posada en marxa, el 1994, d’una llei que regula l’afició seguint els criteris de la Unió Internacional de Telecomunicacions. Una llei que té la seva darrerra versió el 2016.
Al llarg d’aquests anys, l’entitat també ha conseguit un lloc destacat en els concursos de radioaficionats. Així, en el 35è aniversari va guanyar un concurs mundial. Saurí afirma que acostumen a tenir bons resultats, “generalment quedem entre els 15 primers del món o d’Europa”.
Però si hi ha una activitat que caracteritza l’entitat, segons el president, és la de “mirar de contactar amb molts països del món i fer amistats”. Aquí és on s’intercanvien les anomenades QSL, unes targetes que especifiquen les condicions tècniques “amb què tu surts i amb les que reps l’altre corresponsal i que els radioaficionats col·leccionem”, explica Joan Saurí. Els radioaficionats andorrans són una “rara avis” en pertànyer a un país petit i ser pocs, i gaudeixen de molt èxit, ja que són molts els radioaficionats del món que els cerquen. Una característica que utilitzen per promocionar el país.