Dimarts, 9 de abril de 2024

Un breu renaixement

La històrica fàbrica d’Aigua d’Arinsal va ser reoberta ara fa deu anys per l’empresari català Andreu Vilarrubla. Després d’uns inicis prometedors, l’aventura va acabar abruptament el 2016 per una intoxicació amb més de 4.000 afectats.

Andreu Vilarrubla a les instal·lacions d'Aigua del Pirineu, el 2013.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La mítica marca Aigua d’Arinsal va ser creada el 1972 i va esdevenir molt popular durant els anys següents, fins que va cessar l’activitat definitivament el 1990. Ara fa tot just una dècada, però, la firma va experimentar un breu renaixement de la mà de l’empresari català Andreu Vilarrubla. I diem breu perquè, com molts lectors recordaran, un brot de gastroenteritis provocat per un norovirus es va endur el projecte en orris l’abril de 2016, quan no feia ni tres anys que havia reobert la planta embotelladora.

Va ser el 30 de novembre del 2013 quan, en companyia de diverses autoritats, entre les quals el cònsol massanenc, David Baró, i el ministre de Finances, Jordi Cinca, Vilarrubla va presentar en societat Aigua d’Andorra-Font d’Arinsal, la denominació sota la qual es comercialitzaria el producte en aquesta nova etapa. Poques setmanes després, l’aigua sortiria al mercat –en una primera fase només al Principat– en dos formats: ampolla d’un litre i mig, a un preu de 31 cèntims per unitat, i garrafa de sis litres, que costaria 1,10 euros.

Aigua del Pirineu, el nom de la nova societat explotadora de la font d’Arinsal, ocupava exactament les mateixes instal·lacions on estava l’antiga fàbrica. A més de la captació d’aigua, la planta disposava d’un complex sistema de maquinària per fabricar, omplir, precintar, etiquetar i embalar els envasos de plàstic. La plantilla, inicialment, estava formada per cinc treballadors.

Val a dir que l’aventura empresarial va començar amb molt bon peu, i en pocs mesos va experimentar un ràpid creixement. Al poc temps de posar-se en marxa, Aigua d’Andorra-Font d’Arinsal va incorporar un nou format de distribució als dos ja existents, l’ampolleta de 30 centilitres, i va començar a exportar el producte a l’estranger. A final del 2015, la companyia ja distribuïa a Catalunya i les Balears, l’equip humà s’havia incrementat fins als vuit empleats i les vendes anuals fregaven els dos milions d’ampolles.

Tot anava com la seda. Fins que el 15 d’abril de 2016 saltava la notícia: centenars de treballadors d’empreses localitzades a Barcelona i a l’àrea metropolitana havien patit una intoxicació després de consumir aigua de la distribuïdora Eden Springs, per a la qual Aigua del Pirineu tot just feia una setmana que havia començat a treballar com a marca blanca. El nombre d’afectats definitiu ascendiria a 4.136 persones.

Investigacions posteriors revelarien que el brot es va originar per una filtració d’aigües residuals que van anar a parar a la captació de la font. Una sentència de mort per a l’empresa, que després d’aturar immediatament la producció arran dels fets, va acabar tancant la planta i es declararia en fallida el setembre del mateix any. El juliol del 2017 la societat va entrar en liquidació.

La fi d’Aigua del Pirineu no va suposar, però, la fi definitiva de l’activitat a la històrica fàbrica. “De fet, al poc de tancar ja van aparèixer diversos inversors interessats a recuperar l’espai, amb la voluntat de destinar-lo a altres usos”, comenta una font propera, que recorda que l’edifici “no és propietat del comú, sinó que està administrat per Causes Pies”, una institució lligada a l’Església i a la mateixa corporació comunal.

Finalment, el febrer del 2018 es va conèixer que dos empresaris russos, Ilya Rouss i Anton Yarashuk, havien llogat la planta i tenien la voluntat no tan sols de tornar a comercialitzar l’aigua d’Arinsal, sinó també cervesa i begudes energètiques. El projecte, però, segueix a hores d’ara en compàs d’espera. “S’han fet obres i una inversió important a la fàbrica, però encara no estan operant”, afirmen des del comú.

tracking