La veu del jovent

Ara fa quinze anys cent joves d’entre 16 i 29 anys es van presentar a Prada Casadet per formar part del Fòrum de la Joventut, dels quals se’n requerien 75. L’òrgan pretenia “fomentar el debat públic i la confrontació pacífica d’idees, apropant les inquietuds dels joves a les institucions”, segons Roger Padreny, que va començar a formar part del FNJA com a vocal el 2015 i que va passar al capdavant com a president de la taula permanent el setembre del 2016.

En els seus inicis l’associació es concebia com una eina per estimular la participació de la joventut andorrana i estava focalitzada a fomentar el debat públic. “El fòrum va servir d’ajuda perquè els joves ens sentíssim escoltats, vam veure que hi havia entitats que vetllaven pels nostres drets i posaven el punt de mira sobre les nostres necessitats”, assegura Padreny.

L’assemblea se sumava al consell d’associacions per donar veu als joves del Fòrum de la Joventut, que consistia en un òrgan consultiu davant de les administracions públiques i el Consell General.

Tanmateix, tot i les bones intencions de l’òrgan, la posada en marxa per executar els diversos projectes de la joventut no va ser fàcil, ja que “als inicis del FNJA es va necessitar un procés gradual per adaptar-se a la realitat del Principat. Avui dia l’associació té més capacitat per actuar dins de la societat i dur a terme els projectes que necessita el jovent del país”, recalca l’antic vocal.

Set anys després de l’inici, el moviment juvenil andorrà trobava dificultats per mantenir una continuïtat durant el temps. Ho veien reflectit en el fet que els joves buscaven formar-se a les universitats dels països veïns, situació que limitava la participació al teixit associatiu. La llei del 2014 va suposar una gran evolució respecte a la primera Llei de creació del fòrum del 2007. Aquesta va provocar que es fomentés la participació i l’autonomia dels joves en l’associació. Padreny recorda que quan va començar a formar part del teixit associatiu “el que més preocupava els joves d’aquella època era l’accés al mercat laboral, la qüestió de l’emancipació de casa dels pares”. Avui dia, en ple 2023, el secretari del FNJA, Miquel Castillo, explica que “s’està fent un projecte amb les escoles, els alumnes fan un voluntariat i estan duent a terme una recerca per saber quines són les necessitats dels joves identificant les seves preocupacions per procedir a actuar”. Però és cert que les problemàtiques es repeteixen des de fa anys. “Els joves no poden independitzar-se al seu país”, coincideix Castillo amb Padreny.

L’any passat, amb la nova llei del 2022, es van millorar les condicions dotant la institució d’una estructura més professionalitzada i també s’hi va introduir una direcció i un cos tècnic, amb els quals es pretén que s’optimitzin els recursos i es faci una gestió més eficient i de qualitat. En l’actualitat, el fòrum s’està preparant per a la 15a Assemblea Jove. “El fòrum és necessari per poder donar poder i veu als joves i impulsar els projectes. Ens reunirem les properes setmanes per exposar les preocupacions de cadascú”, va assenyalar el secretari.

El FNJA ha realitzat alguns canvis des dels seus inicis. Per exemple, ha canviat la franja d’edat en què es representen els joves. Durant la constitució, el 2008, es contemplaven dels 16 als 29 anys. Avui dia, l’assemblea acull joves d’entre 15 a 35 anys i se’n representen més de 19.000. Des del començament del Fòrum de la Joventut s’ha tingut en compte que acollís tots els joves residents del país independentment del lloc de procedència.