Sofía Pemartín: Donar vida des de zero

Todos necesitamos a un Lucifer és el tercer llibre –que va presentar el 10 de setembre a la Biblioteca Pública de Govern– de la curta trajectòria de Sofía Pemartín, una jove d’Andorra la Vella apassionada per l’escriptura i la filologia. Amb només 18 anys, Pemartín ha guanyat en quatre ocasions el concurs de Sant Jordi organitzat pel col·legi María Moliner. “El 2022 m’hi vaig presentar amb una història en anglès”, recorda. Una cita a la qual també es va presentar el 2023 i 2024, en format prosa en espanyol, i el 2025 amb una obra de teatre. Totes les va guanyar, demostrant una gran versatilitat.

Precisament, el fet de guanyar el primer premi el 2022 li va permetre entrar en un món, el de l’escriptura, del qual no ha volgut sortir. “Vaig pujar a Wattpad la primera història”, explica. A partir d’aquí, la propietària d’una editorial a Madrid “em va proposar participar en el concurs que organitzava i el vaig guanyar”. Pemartín continuarà cultivant aquest amor per les paraules mentre estudia a Cadis, casa seva, on cursarà un doble grau de filologia hispànica i anglesa.

Tot i el talent que atresora, té clar que no vol fer de l’escriptura el motor de vida. “Vull ser professora, m’agradaria continuar escrivint i poder compaginar-ho, però no vull que sigui la meva professió”, aclareix. Per a Pemartín, el millor d’escriure és “poder crear, literalment, històries del no-res, històries que mai passaran a la vida real; crear personatges que no existeixen, les vides dels quals sorgeixen també, de vegades, a llocs que tampoc existeixen”. La jove de la capital es defineix com una escriptora de novel·la romàntica, però reconeix que li agrada llegir “de tot”. De fet, remarca la importància de llegir entre els joves que volen començar a escriure: “Qualsevol escriptor és lector. Això és el principal. Llegint ens fem escriptors, és primordial que no s’oblidi.”

El procés creatiu de la Sofía és senzill. Per començar, busca un bon títol que la motivi a continuar. A partir d’aquí, desenvolupa la història. Amb una llibreta sempre a mà, la jove de 18 anys està preparada per anar escrivint els capítols, i, abans d’enviar-los a l’editorial, té clar que l’opinió dels amics i familiars és clau. Escriure, per a ella, és una manera de construir realitats que no existeixen, però que poden emocionar, commoure i fer pensar. I això, al cap i a la fi, també és donar vida des de zero.