Daniel Martín: L'art d'escriure bé

Escriure bé és un art. Més enllà de la professió o vocació, una ortografia acurada denota sovint una ment desperta i una persona culta. És el cas d’en Daniel Martín, alumne de 16 anys del col·legi Sant Ermengol, que s’ha proclamat guanyador del Gran Dictat Nacional d’Andorra en la seva categoria, gràcies a haver quedat entre els tres millors del seu curs. “A l’escola ens van fer un dictat a classe i vaig quedar entre els tres primers”, explica el jove estudiant, que va decidir participar en el concurs tot i no ser obligatori. “Se’m dona bé i volia provar sort”, afegeix. Una decisió encertada, ja que va ser el seu nom el que van anunciar com a guanyador.

Durant la prova, confessa que va sortir amb bones sensacions, tot i tenir algun dubte. “Hi havia dues paraules d’origen estranger, una en alemany i una altra en francès, que em van descol·locar una mica”, recorda. Les va escriure com va saber i, per sort, no li van jugar en contra. “Quan vaig sentir el meu nom vaig sentir molta emoció”, reconeix.

No és la primera vegada que en Daniel aconsegueix accedir a la final del certamen. L’any anterior va acabar tercer. Una situació que li ha permès encarar aquesta nova edició “amb més calma”, en conèixer el format. Tampoc ha estat el seu únic èxit literari. Fa dos anys va guanyar el premi Coca-Cola de relat breu i enguany és un dels dos finalistes del concurs de WhatsApp. “Llegir des de ben petit m’ha ajudat a tenir una bona ortografia”, comenta el jove d’Encamp per explicar el seu èxit en aquests concursos. La ciència-ficció és el seu gènere preferit, però llegeix “una gran varietat” de llibres. Segons ell, la clau “és tenir molt desenvolupada la creativitat” i, per no fer faltes, “llegir i estudiar”.

Tot és una “bonica casualitat”, perquè tot i el seu talent per l’escriptura, en Daniel no es veu dedicant-s’hi professionalment. Té molt clar el seu futur: vol cursar el batxillerat científic al Sant Ermengol i després estudiar enginyeria biomèdica a la Universitat Politècnica de Catalunya. “En un futur no gaire llunyà em veig treballant d’enginyer”, afirma amb entusiasme.

El futur d’en Daniel passa pels laboratoris i les aules d’enginyeria, però sempre amb un llibre a la motxila. Escriure, potser, no serà la seva professió, però sí una passió que continuarà cultivant, perquè té clar que seguirà treballant per dominar, cada dia una mica més, l’art d’escriure bé.