Èric Canals: El bàsquet comença a l'aula

Crear un equip de bàsquet des de zero i arribar al més alt nivell de la competició escolar. Aquesta ha estat la fita de l’Èric Canals, un jove estudiant del col·legi Sant Ermengol. “Quan es va anunciar la Copa col·legial d’Andorra, amb un amic vam fer l’equip de l’escola i va ser molt fàcil formar-lo, ja que molts companys s’hi van apuntar ràpidament”, explica el jove escaldenc de 16 anys, que juga a bàsquet des dels set anys al MoraBanc Andorra i ocupa la posició d’aler.

“Molts de l’equip juguem junts, per això hem tingut tanta compenetració a la pista”, apunta Canals, lamentant que “per tema d’horaris d’estudi i de joc amb el MoraBanc, no vam poder fer tots els entrenaments que volíem”. Però la falta d’entrenament no va ser cap impediment perquè aquest bon feeling es va traduir a la pista, fet que els va permetre assolir la victòria a la final de la Copa col·legial d’Andorra per 82 a 66 davant el Lycée Comte de Foix, en un pavelló Joan Alay ple a vessar. “Va ser un somni guanyar la final, un sentiment molt fort. Un reflex de tota la preparació”, relata emocionat.

La victòria els va donar el bitllet per jugar els quarts de final de la Copa col·legial de Catalunya a Girona. Tot i fer un gran partit, els andorrans van caure 61 a 73 contra els Maristes de Girona. “No tinc paraules per descriure l’experiència. No esperàvem estar entre les millors escoles de Catalunya”, manifesta, tot agraint el suport del col·legi. “Sense la seva ajuda no hauria estat possible res d’això. Ens van donar moltes facilitats per tirar l’equip endavant i nosaltres no vam deixar perdre l’oportunitat.”

“He provat tots els esports possibles i el bàsquet ha estat l’únic capaç de captivar-me”, explica el jove, la intenció del qual és arribar a debutar a la màxima competició espanyola, l’ACB, amb el MoraBanc. Però sap que és un objectiu difícil d’aconseguir, i per aquest motiu no vol abandonar els estudis. “M’agradaria estudiar economia enfocada a les finances, ja sigui a Barcelona o a Girona”, explica. “Tot i que sé que marxant d’Andorra hauré de deixar el club, no vull abandonar el bàsquet i m’intentaré apuntar en algun equip on estudiï”, afegeix el jove jugador.

Malgrat les incerteses del futur, l’Èric sap que el bàsquet continuarà formant part de la seva vida, sigui on sigui, perquè més enllà de ser una afició, s’ha convertit en el motor que l’empeny a continuar creixent.