Natàlia Canet: L’art d’exercir un altre rol

Repeteix el ritual una vegada i una altra. Es tracta de pujar a un escenari, recordar una altra vida, la llegida, i deixar-se anar. Per a la Natàlia Canet, massanenca de 21 anys, fer teatre és com respirar i alhora un repte. Afirma que va començar a actuar quan era petita i ja no ho ha pogut deixar.

Tot i que ja havia interpretat obres a l’escola i a les extraescolars, va ser quan tot just tenia 15 anys que va començar a fer teatre amb més assiduïtat. En primer lloc, es va apuntar a l’acadèmia Impuls, i de la mà de Fran Doonan va iniciar classes d’interpretació. Canet recorda com la primera obra de teatre amb l’acadèmia “va ser perfecta”. A partir d’aquí van sorgir les connexions amb The Teen Project, el grup de teatre jove de la Massana, al qual es va integrar i on va poder continuar desenvolupant la seva passió. “Anàvem fent obres i coneixent gent nova”, explica. Una passió que va mantenir fins i tot durant la seva època universitària. “Vaig anar a França a estudiar i en no poder-me implicar com a actriu, el que feia era participar en el backstage”, afirma. I és que, a l’hora d’escollir professió, Canet va decidir decantar-se per estudiar Ciències Cognitives, en què veia més sortides laborals, i mantenir un bon equilibri entre la trajectòria laboral i el teatre.

Ara, que ja ha finalitzat els estudis, ha tornat al grup de teatre de la Massana i es prepara per trepitjar l’escenari un cop més. “Tenim previst fer la representació de l’obra el pròxim mes de maig”, afirma Canet, i explica que en aquesta ocasió s’ha implicat tant en el backstage com en la interpretació. Sense poder avançar el títol de l’obra, que encara no està definit del tot, Canet sí que confirma que el text ja està finalitzat i que es tracta d’una obra ambientada el segle XIX, però que aborda les problemàtiques actuals del Principat. “Sense fer gaire espòiler, sí que puc dir que és una obra crítica amb els problemes socials i econòmics que tenim al país avui dia”, afirma Canet, subratllant el fet que estem davant d’una obra amb un to reivindicatiu.

Reflexionant sobre el que ha significat i el que li aporta el teatre, Canet té clar que, d’una banda, hi ha el fet de poder destinar temps a assajar amb un grup de gent en què es generen importants vincles d’amistat i, de l’altra, el repte d’assumir un altre rol, “m’agrada canviar de pell, dissociar el que soc jo, la meva personalitat i endinsar-me en el personatge que he d’interpretar”.