Quan l'art és l'única opció

Fins i tot submergida en els laberints de la malaltia, Laia Muñoz mai ha deixat de treballar i de trobar recursos per aprofundir en la incipient trajectòria artística. Té 22 anys, forma part de l’associació La Xarranca, ha presentat l’obra a Talentejant i ara es prepara per al concurs Sergi Mas, així com per a la presentació de les creacions en format de joies al Mercat de la Vall.

Per a Laia Muñoz mai hi ha hagut cap altra opció que no tingués relació amb l’art, “dibuixava des de ben petita, no tenia cap altre centre d’interès” afirma, i explica que ha estat autodidacta des de la infància fins a la primera adolescència, on seguia creadors a través de les xarxes, intentant copsar tècniques i estils. Amb dotze anys ja va començar a anar a classes de pintura, a D’Art Creative Store. Les primeríssimes referències eren del món oriental, anime i manga, explica, tot detallant que un dels creadors que més l’han colpit és Jungi Ito, dibuixant japonès que s’endinsa en el terror psicològic.

És durant l’adolescència quan va començar a tenir episodis relacionats amb la seva malaltia mental. “Tot va començar amb 17 anys”, recorda Muñoz, al principi no hi havia un diagnòstic clar, però “ara sé que tinc autisme”. El diagnòstic va arribar a final de l’any passat, però fins llavors ha hagut de passar per “un munt de diagnòstics erronis”. Segons la Laia, “tot va començar arran d’un TCA, un trastorn de conducta alimentària i una depressió molt greu”, que van provocar que els metges se centressin en els símptomes i no “en la condició real que tenia, que era l’autisme”.

D’aquesta època surten una sèrie de dibuixos foscos, “durant aquestes experiències més difícils m’he pogut expressar amb més facilitat amb els dibuixos que amb les paraules, no sabia verbalitzar com em sentia i l’única manera que els psiquiatres i psicòlegs em poguessin entendre era a través dels dibuixos”, recorda Muñoz analitzant l’època en què va ser ingressada.

Així, la pintura sempre ha estat present en la seva vida com quelcom indissociable a la seva condició, i ha continuat perseverant en l’àmbit artístic, investigant diferents tècniques fins a arribar a l’art digital: “És un repte fascinant i gaudeixo del procés d’aprendre.” Per això ha estat un any a l’Escola d’Art de Tolosa fent la preparatòria amb l’objectiu de combinar el vessant artístic amb la carrera de disseny gràfic.