Ensenyar, tocar i cantar

Últims dies de l’Eugenia Correia acabant el batxillerat al Lycée abans de centrar-se en el món musical. Per ense­nyar, cantar i tocar, “i viure de la música”. La jove laurediana de 17 anys estudiarà Pedagogia Musical al Taller de Músics de Barcelona i per accedir al grau superior començarà al setembre l’any preparatori al centre. “Vull formar-me per tenir bon nivell de música per ser professora i avançar per tenir més coses per aprofitar en temes personals, amb més teoria musical”, comenta l’Eugenia.

El somni de “ser música professional” s’ha anat dibuixant en actuacions a esdeveniments, al SAM massanenc i la que té pendent al Jambo la setmana vinent. Les perspectives són “poder avançar i fer més concerts, i espero que a Barcelona les coses aniran millorant. Hi haurà més competència i més oportunitats, però el divertit és que compartim l’objectiu de viure de fer música”, i ja s’està introduint en la producció de cançons i els drets d’autor.

L’avi li va inculcar “la música tradicional portuguesa que sempre posava al cotxe i això m’ha empès”, afegit a l’interès que li va suscitar com tocava el piano un cosí a Portugal. Amb nou anys va començar a fer classes de piano i als 13, de cant. “M’agrada tocar i cantar i també toco l’acordió i la guitarra, però estic més còmoda amb el piano”, relata la jove.

Eugenia Correia va començar fent pop i ara està evolucionant cap al jazz i el blues. El repertori són temes propis i versions en què “m’apropio els temes i els faig a la meva manera, molts són portuguesos i també en català”. La jove explica que ara mateix està component “barrejant els dos idiomes per estrofes” i afirma que per fer les lletres “m’inspiren les situacions quotidianes, que m’han fet mal, que he viscut diferent als altres, que ens arriben a sobrepassar, bones i dolentes, o coses que veig que passen, però sobretot experiències personals”.

Al SAM i al Jambo actua amb l’Helena Marsol “i hem pensat que podíem deixar la col·laboració definitiva per anar repetint. Fem temes propis de cadascuna i versions i ens acompanyem, ella amb la guitarra i jo amb el piano, i ens fem segones veus”, amb un estil “íntim”. La jove valora bé que “hi hagi més gent fent música a Andorra, ara som molts i quan vaig començar no veia tanta gent, però no tothom fa el mateix, hi ha estils molt diferents i cadascú s’ha de fer el seu espai”.