Entre biologia i informàtica

Des de l’any 2000 que hi ha una explosió entorn dels genomes, però els biòlegs veig que no tenim la capacitat de gestionar-les i ordenar-les”, relata Fèlix Pacheco. És en aquest punt en el qual l’estudiant de bioquímica decideix que vol dedicar-se a la bioinformàtica. Vol esdevenir “un pont” entre la biologia i la informàtica. “És un camp en expansió, crec que és el futur de la meva professió, on més sortida hi ha, ja que és un perfil que actualment es necessita i hi ha una gran carència de persones amb els coneixements necessaris per poder resoldre els problemes actuals”, assegura el lauredià de 22 anys, que està cursant l’últim curs del grau de bioquímica a Lió en estada d’Erasmus. Pacheco té clar que vol cursar un màster en bioinformàtica per especialitzar-se en aquest camp i que ho farà als països nòrdics. “Si pogués tornar enrere hauria estudiat al nord d’Europa i no a la Rovira i Virgili, per la bona educació que es rep i perquè m’agrada molt la interculturalitat existent”, assegura Pacheco. No obstant això, lamenta no poder dedicar un any a treballar en el seu camp abans de començar el màster. “Sense aquest no vas enlloc, ara demanen màsters arreu”, lamenta el lauredià.

En acabar la seva formació com a bioinformàtic, Fèlix Pacheco vol intentar trobar un lloc de treball com a investigador. “M’agradaria poder tocar el món laboral abans d’abocar-me a un doctorat”, matisa el jove laurèdia. Si se’l pregunta per com es veu a mitjà termini, no dubta: “M’agradaria poder treballar de bioinformàtic com a director d’un equip d’investigació, o bé de recerca o de desenvolupament.” Pacheco es decanta per treballar per al sector públic amb la recerca tot i que admet que “és més difícil poder viure’n”. Però el que té clar és que ho vol fer en equip, creu que és molt positiu perquè “les habilitats entre les persones es compensen i tires endavant un projecte des de diversos punts de vista i detectes errors, i potser sol no ho faries”, sentència.