DMG
Maria Navarro: Apropar la realitat del continent africà a Andorra
Maria Navarro, fundadora de l'associació Cooperalocal
Maria Navarro amb una dona de BurKina Faso en una de les seves visites al país africà.
Resulta difícil plasmar amb paraules la dimensió del projecte que té entre mans la Maria Navarro, una jove escaldenca de 25 anys profundament arrelada amb la cultura africana i fundadora, amb els pares, de l’Associació Cooperalocal, una entitat que vetlla pels infants i joves de Burkina Faso des d’Andorra. “L’entitat es crea oficialment el gener del 2020, però el treball de camp ja s’estava fent des del 2018, quan vaig viatjar per primer cop al país amb la mare”, declara Navarro. Una vocació de transformació social que li ve des de petita i que atribueix a “l’educació rebuda”. “Des de petita, tot el que era diferent de mi em resultava molt curiós, no em generava ni por ni rebuig, al contrari, em provocava moltes ganes d’apropar-m’hi, el vessant social sempre l’he tingut.” Confessa que el que més li agrada de l’indret és la mentalitat que tenen: “Burkina vol dir Terra dels homes íntegres i una de les primeres coses que et diuen és que el rei, allà, és l’estranger. Allà a qui ve de fora li cediran sempre el millor lloc, li donaran el millor tracte, és una manera d’entendre el món totalment diferent de la d’aquí. A més, t’acullen molt bé, de seguida et passen a considerar quasi com un més de la família.”
Aquesta vocació social la tinc des de petita i gràcies a la família
La gran missió de Navarro també és intentar canviar la mirada que hi ha associada al continent a través de l’entitat que comanda i desfer dels prejudicis la gent, ja que “l’Àfrica és el continent amb més recursos del món, té la població més jove, amb més capital humà del planeta, i en qualitat humana ens donen mil voltes. Ho tenen tot a favor, però com que són pobres són explotats i els països del Primer Món els prenen gairebé tots els recursos que tenen”. El seu gran somni és aconseguir que tant Cooperalocal com l’associació que també va crear allà juntament amb altres voluntaris i monitors que va conèixer durant el seu TFG (AJAEE) siguin autosostenibles i tinguin un impacte sobre la realitat local. I és que ha dut a terme grans iniciatives com les colònies d’estiu a Réo, l’Hort Escola, Fil i Ales –amb el qual ha aconseguit que moltes dones joves d’allà es puguin beneficiar de beques i microcrèdits i es puguin dedicar a la costura i tenir una titulació en una professió–, però el gran problema sempre és el mateix: la sostenibilitat i la continuïtat dels projectes de l’associació. En aquest sentit, però, afirma estar “molt contenta amb el Govern d’Andorra”, perquè “sempre ens han obert les portes a tenir molt bon finançament en matèria de cooperació internacional”. Ara, tots els seus esforços van dedicats a cultivar el terreny que han comprat per poder fer intercanvis entre la població local i l’andorrana. El seu gran somni.