Júlia Santamaria: Escrits inspirats per la salut mental

“Faig el que m’agrada, ja que escric articles sobre salut mental.” Així defineix Júlia Santamaria el seu voluntariat a l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA). La jove va entrar a formar part de l’associació gràcies a la seva psicòloga. “Li vaig explicar que m’agrada molt escriure i també el tema de salut mental, i va contactar directament amb la Sandra Cano, la presidenta de l’ADJRA, i hi vaig entrar com a voluntària, escrivint articles sobre salut mental.”

Santamaria té 20 anys i és d’Andorra, de la parròquia de Canillo. Es troba estudiant el tercer curs del grau de periodisme a través d’una universitat en línia de Madrid i té un especial interès, a part de la salut mental, en el periodisme d’investigació i successos. “El voluntariat m’està ajudant a tenir més independència, a expressar els meus sentiments i a créixer com a persona i professionalment”, explica la jove.

Als articles també hi poso una mica de les meves vivències

“Als articles també hi poso una mica de les meves vivències”, relata Santamaria. El primer article que va escriure, ara farà un any, tractava sobre el bullying, però buscant la raó per la qual l’agressor agredia. “Aquesta és la peça que més m’ha marcat, perquè jo no vaig patir bullying, però sí que en vaig presenciar i recordo un cop que vaig intercedir i em vaig enfrontar a uns agressors que feien bullying a una companya d’escola.” La jove remarca la importància que tenen els pares en la salut mental dels fills. “Ho exposo sempre als articles, ja que en el meu cas aquest suport no ha estat gaire fort.”

Fins a principi de gener havia estat treballant al servei de Tràmits del Govern, cobrint una substitució, però ara només es dedica als estudis i als articles de l’ADJRA. “Fins ara era difícil combinar les tres coses, ja que la feina m’ocupava bona part del temps”, relata la jove, tot apuntant que “ara em focalitzaré més en els estudis i si trobo alguna feina, intentaré que l’horari em permeti combinar-ho amb el grau i el voluntariat”.

Santamaria lamenta la poca participació dels joves en les tasques de voluntariat, però reconeix que “els que hi som, donem una imatge que els joves ho podem fer i que no hem de tenir por del que diguin els altres”.