Aran Esquerré: Donar importància a la llibertat d’opinió

No s’esperava guanyar, “venia disposada a sentir els discursos i veure el lliurament dels premis”, confessa l’Aran Esquerré en recordar com es va assabentar que havia estat guardonada amb el premi de drets humans en la categoria Martin Luther King que organitza el Consell General amb el Raonador del Ciutadà.

Esquerré té 16 anys i és d’Andorra, d’Escaldes. El vell violinista, la història que va escriure per al concurs, és una espècie d’homenatge a la seva àvia, “que sempre ens explica històries de la postguerra i de com els havien educat per tenir molta cura en allò que deien i en les opinions que donaven”. Centrada en el dret humà de la llibertat d’expressió, la narració engega amb un nen que coneix un violinista a l’època de la postguerra espanyola. “És un cantautor que feia cançons de pau, al qual tanquen a la presó, on també el torturen, mentre que el nen és un personatge ingenu que desconeix el que havia passat i ho aprèn en escoltar la història d’aquest artista”, explica l’Aran, que afirma que l’àvia va plorar en llegir-la.

M'agradaria investigar i poder portar quelcom bo al món

El violí, element important de la història, també és una part fonamental de la vida de l’Aran: “Vaig començar a estudiar violí quan era petita, segurament abans de fer els deu anys. M’agradava la música i els pares em van proposar tocar un instrument, em cridava l’atenció el violí, i per això el vaig escollir. Al final, la música és un llenguatge diferent, i aprendre’n, un privilegi, i tot i que ara no puc fer classe perquè no tinc temps, el continuo tocant i practicant.”

La jove estudiant afirma que la literatura i les lletres li agraden i d’aquí que no dubtés a participar en el concurs amb la creació d’una història. Amb tot, es decanta per les ciències i està fent el batxillerat científic. Les seves assignatures preferides són la química i la biologia, i té clar que vol dedicar-se a la branca de la salut. “M’agradaria ser metge, tot i que encara no tinc clara quina especialització, potser la pediatria, perquè m’encanten els nens”, apunta. En el futur, voldria continuar vivint a Andorra, i “ajudar la gent amb la medicina o investigar, sempre he pensat que l’important és portar quelcom bo al món”, afirma.