Guillem Fernandez: Concebre com a cultura la música electrònica

Abans de saber què era DJ, Guillem Fernandez ja percebia que la música electrònica generava alguna cosa difícil d’explicar. L’andorrà ha punxat en més d’una desena de locals del Principat i també a Barcelona, movent-se entre sales i espais on l’electrònica encara conserva un marge de llibertat.

El jove actua sota dos noms: Keller-K, el projecte principal, i Modersohn, un alter ego que li permet explorar registres més accelerats i menys normatius. Sobre el panorama de la música tecno a Andorra, Fernàndez explica que “ens estem posant les piles i estem perdent la por de provar coses noves i fer coses interessants”.

La fascinació per la música electrònica li ve de lluny. Amb deu anys, durant els estius passats en un càmping d’Eivissa amb la família, ja intuïa que hi havia “alguna cosa estranya” passant al voltant. “Em fascinava l’atmosfera de les pistes de ball i la figura del DJ”, diu Fernandez. La curiositat creixent el va portar a descobrir l’escena tecno europea més clàssica i el drum and bass del Regne Unit, influències que li acabarien despertant una fascinació progressiva per la cultura de club.

El pas dels anys no va minvar el seu interès per l’electrònica i amb divuit anys, juntament amb un amic, va impulsar un primer projecte com a duo. “Ens van regalar una taula de mescles petita i vam començar a practicar”, remarca. L’aprenentatge va ser pràcticament autodidacte.

El recorregut de l’artista inclou la creació del projecte OX:YD Systems, una marca pròpia que sintetitza la seva manera d’entendre l’electrònica i que esdevé un punt d’inflexió en el desenvolupament en solitari.

El jove no creu que l’underground hagi desaparegut. Barcelona, diu, manté moviments alternatius vius, però si hi ha una ciutat que encarna una relació diferent amb el tecno és Berlín. “Allà es nota un respecte real per la cultura, pel que ha de ser i pel que no pot ser el tecno.” Un respecte que, indica, sovint es dilueix al sud d’Europa. “Aquí hem tergiversat una mica el sentit del tecno i pensem que només és música i ja està. Però és cultura, hi ha moltes coses al darrere.”

Per a Fernandez, el tecno hauria de ser, primer de tot, alternatiu. “La base del moviment ha de ser la música.” No com a producte, sinó com a llenguatge col·lectiu i com a espai de trobada.