DMG
Marta San Juan: Sempre hi ha una primera vegada
Marta San Juan, àrbitra
Marta San Juan arbitrant un partit.
No tothom serveix per ser àrbitre, s’ha d’estar fet d’una pasta especial per dedicar-te a jutjar allò que passa en un partit de futbol, un àmbit que juntament amb la política es caracteritza perquè els protagonistes estan sempre en el focus i en escrutini permanent. Si, a sobre, qui xiula és dona, el mèrit és doble. I més encara si darrere teu no hi ha hagut ningú, com és el cas de Marta San Juan, la pionera a arbitrar un partit a la lliga andorrana de futbol i també a xiular un partit internacional, amb Ainhoa Fernández, que ho va fer com a assistent. “Vaig tenir pocs referents femenins quan estava començant, hi havia alguna dona a escala europea, però els models eren molt escassos”, afirma San Juan, que ens acosta una professió, normalment denostada i que per a l’espectador neutral fa la sensació de ser força hermètica. “El fet d’arbitrar va començar perquè sent jugadora de futbol em vaig lesionar i va coincidir que a l’escola van venir des de la federació a fer la captació d’àrbitres i m’hi vaig apuntar”, subratlla.
Ella, a més, va començar sent línia, que, segons confessa, “m’ha permès entendre millor el joc i el company de la banda i els rols de cadascú al partit”. I tot i que hi ha un reglament escrit, no hi ha cap mètode que sigui més vàlid que un altre, cadascú té el seu estil: “Això d’arbitrar és força autodidacta i és cert que has d’anar passant cursos i fer exàmens, però al final, el més important és que hi posis ganes”.
Gràcies a Déu, d'actituds masclistes me n'he trobat poques
Revela, però, que una de les pitjors coses d’arbitrar és la precarietat: “Ens paga la federació per cada partit arbitrat, però no cotitzem a la CASS, perquè no se’ns considera professionals i si et lesiones, no cobres, estem desemparats en el sentit que no tenim dret a la baixa laboral i això també fa que hagis de tenir una feina a part, jo soc físio.”
Un panorama totalment diferent a quan participa en algun compromís internacional. “Tots els desplaçaments a un país estranger per arbitrar ens els paga la UEFA”, declara San Juan, que agraeix que, al contrari del que podria semblar, “gràcies a Déu, actituds masclistes me n’he trobat poques, molt aïllades, però en general la societat andorrana és molt respectuosa en aquest tema i els jugadors, també”. Jove inconformista, la seva gran aspiració seria arbitrar un partit de la UEFA de primer nivell. Té temps per aconseguir-ho, perquè, com a mínim, s’hi veu 20 anys més.