Arnau Sànchez Campamà: Pintar, per amor a l’art

“No sé si he rebut pressió o no de casa [el seu pare també és pintor], el que sí que tenia clar és que l’art era la professió a la qual em volia dedicar, i ho tenia força clar des del principi”. L’Arnau Sànchez forma part del selecte grup de persones que, tot i tenir un gran talent pel seu ofici, ho porta amb una gran senzillesa i humilitat. De fet, subratlla que “no pinto amb la intenció de ser un referent per a ningú, simplement ho faig perquè m’agrada i jo penso que cadascú ha de fer el seu propi camí, no ho sé, jo és que veig la vida d’una forma bastant senzilla”. En aquest sentit, és molt bohemi: el que el mou és la passió, pinta per ell mateix i sempre intenta perseguir l’essència d’allò que retrata.

Fuig de la imatge que sol perseguir els artistes: histriònics, extravagants, atribolats, amb diners... I malgrat que ell no es destaqui, la seva popularitat ha crescut com l’escuma tot i comptar només amb 22 primaveres, i ja té un gran bagatge. Exposa des de l’any 2022, quan va debutar amb A taula amb el Sergi, organitzada per La Xarranca, grup de creació del qual ell forma part i que, en gran part, ha contribuït a aquesta eclosió. Des de llavors, ha fet quatre exhibicions més, ha participat en dos Art Camps (trobada internacional d’artistes organitzada per Unesco Andorra), és copista al Museu Thyssen i recentment ha fet les il·lustracions del llibre Londres, de Virginia Woolf, projecte del qual comenta que “em va semblar molt interessant, perquè no havia fet mai il·lustracions, és un camp diferent i que tornaria a repetir. Va ser un projecte comú amb el Museu del Còmic de la Massana”. El jove, però, també se sent molt orgullós que el Govern d’Andorra li comprés dos llenços, un dels quals dedicat a la Ruta del Ferro, carregat de simbolisme, i que, des de l’abril, està exposat a l’edifici del Consell d’Europa, coincidint amb la primera visita del cap de Govern a la institució.

Govern em va comprar dos llenços, un dels quals és al CE

L’Arnau es considera un pintor autodidacte, perquè va picar d’aquí i d’allà per formar-se, amb l’afegit dels consells del pare i bevent de referents com l’Antonio López o Turner, i no vol ser encasellat en cap estil, tot i que s’identifica més amb l’hiperrealisme i el realisme. I sobre el futur, l’únic que té clar és que vol seguir pintant: “No tinc un camí concret, m’agrada el dinamisme i anar provant coses diferents, si fas sempre el mateix ja t’ho saps tot de memòria”.