Ari Loan: El rescat d’un somni que creua fronteres

“Arran d’anar a classes de dansa de petita i veure que m’encantava vaig voler dedicar-m’hi professionalment”, explica Ari Loan. La jove, de 26 anys, forma part d’una generació de ballarins que es mou entre videoclips, concerts i audicions constants. Ha participat en projectes amb artistes com Anitta, Danny Ocean i Recycled J, i un dels moments que recorda amb més força és haver pujat a l’escenari del WiZink Center amb Miriam Rodríguez. Instal·lada a Madrid des de fa quatre anys, Loan combina càstings i formació contínua amb la feina de mestra a Dance esCool, on vincula la dansa amb el món educatiu.

“Tot té un recorregut”, diu. En el seu cas, aquest camí passa per anys de dedicació a Líquid Dansa, a Andorra, un espai que “era la meva segona casa”. La dansa sempre ha estat present, però no sempre amb la mateixa intensitat. A Barcelona, mentre estudiava el grau en educació infantil i primària, va deixar la dansa en segon pla. “Estava molt centrada en la carrera i ho vaig aparcar.” Al quart any d’estudis, però, va sentir que ho trobava massa a faltar i va reprendre l’activitat que havia practicat tota la vida. “Al final, el que realment em fa feliç és estar sobre un escenari”, afirma.

El que realment em fa feliç és estar sobre un escenari

L’impuls definitiu va arribar amb un càsting a Madrid per accedir a una formació professional. “Em van seleccionar i vaig marxar. Vaig pensar que aquell era el moment perfecte per complir els meus somnis de ballarina”, explica.

El camí, però, no és senzill. Loan reconeix que la dansa exigeix una seguretat que es construeix lentament: “M’ha costat confiar en mi mateixa, encara que no ho sembli. En aquest món has d’estar segura.” Les experiències professionals l’han ajudat a guanyar fermesa i a llegir el sector. La vida a Madrid, diu, és estimulant, però també té el seu costat dur. “A Andorra estava molt acostumada a la vida familiar. Aquí a vegades és un sacrifici estar lluny.” Tot i això, Loan ha conegut persones que l’animen a continuar i no tanca la porta a nous escenaris. Londres i els Estats Units són opcions que menciona pensant com ampliar horitzons.

L’objectiu avui és poder viure professionalment de la dansa. “Quan vaig començar el meu somni era fer musicals i videoclips. Encara m’agrada, però ara entenc que el que busco és poder viure d’això.”