Laura Gálvez-Rhein: Mirar on molt pocs s’atreveixen a fer-ho

“Per a mi la fotografia té un altre sentit quan pot ajudar. O sigui, quan és col·lectiva, no com una cosa d’ego o de peces d’artista, sinó quan té un poder transformador i ajuda la gent a arribar a altres llocs. No vull generalitzar, però crec que per ensenyar el món hauries de tenir una mínima moral i sensibilitat. Va com de la mà amb el fet de ser fotògrafa social.” Tota una declaració d’intencions de Laura Gálvez-Rhein, una jove de 27 anys, mig andorrana mig alemanya –va néixer a Frankfurt– que viu a cavall entre Barcelona i Andorra, i que des de sempre ha tingut molt clar què és per a ella la fotografia. Tot i que el que va acabar de definir que la que més li agrada és la fotografia social va ser el projecte que va realitzar gràcies a la fundació Setba, a la presó de dones de Wad-Ras, a Barcelona: “Les preses, voluntàriament, es podien inscriure a aquest taller de fotografia i feien una mica el doble rol de fotògrafa i musa. I va ser molt poderós, perquè no tenen una imatge bona de si mateixes. I era molt maco perquè es podien veure a través dels ulls de les seves companyes.” Aquesta iniciativa va culminar en una exposició fotogràfica (La bellesa inhòspita) a la sala Sergi Mas el novembre del 2023.

Per a mi, la fotografia té un altre sentit quan pot ajudar

Tot i la joventut, és molt conscient de la precarietat del sector. “És un món molt sectari i difícil”, explica, i afegeix que “tot i això, no vull perdre l’esperança tan d’hora”, una por que l’ha portada a ser una diletant empedreïda i a compaginar la passió per la càmera amb la feina a dues editorials andorranes per poder viure dignament. Un panorama que contrasta molt amb el que es va trobar a Hannover, on va viure un semestre: “Va ser molt estimulant artísticament, allà hi ha més inquietud artística i exposicions tota l’estona. El panorama fotogràfic està un pas per endavant, tant en la manera d’ensenyar la fotografia com d’impulsar-la. A més, hi ha moltes subvencions i molts dels companys en poden viure plenament”.

Al futur, diu que li encantaria exposar a CO Berlín, i confessa que està preparant un projecte sobre la transmissió oral de la cultura i la memòria col·lectiva, i algun treball més sobre el qual no pot donar detalls.