Estel Ferreras: Una nova era en la natació artística

Hi ha moments que sense que ho sapiguem poden canviar el rumb de la nostra vida, per això és important saber detectar els trens que passen i pujar-hi. És el que va fer l’Estel Ferreras, una exnedadora de sincronitzada catalana de 24 anys, que fa cinc anys va decidir emprendre una nova aventura al Principat: “Quan era entrenadora del Club Natació Sabadell, vaig conèixer la meva parella, que és andorrana, i a través d’un contacte seu em van oferir entrar al Club Natació Sincro Serradells i allà hi vaig estar dos anys.”

Abans d’aterrar a Andorra, però, l’Estel ja s’havia forjat un nom dins de la disciplina al país veí. Va ser campiona d’Espanya cinc cops en categories inferiors i als 16 anys va decidir deixar-ho per dedicar-se a estar a l’altra banda de la piscina, primer a la mateixa selecció espanyola en categoria alevina i, posteriorment, al Sabadell. I després del període als Serradells, a final del 2023 li van oferir l’oportunitat de la seva vida: posar-se al capdavant de l’equip nacional de natació artística. El primer cop per a una dona no andorrana.

El repte era emocionant i, a sobre, l’hauria d’afrontar enmig d’un període d’entreguerres en l’esport aquàtic pel canvi de reglament instaurat fa tres anys.

Amb la plata aconseguida als Jocs, vam demostrar que hi havia nivell

“Abans a la natació artística no hi havia un exercici de dificultat, sinó que tu presentaves una coreografia amb els elements que volies i es valorava de manera subjectiva. I fa tres anys, es va decidir que hi hauria dificultats i això fa que el paper de l’entrenador/a sigui molt més estratègic”, explica Ferreras. Tot i que la prioritat quan li van encomanar la missió de dirigir la selecció era la formació de les esportistes personalment i professional, la preparadora va portar l’equip i la disciplina a cotes esportives abans inimaginables a Andorra.

“Crec que al final ens ho vam creure molt amb la plata que vam aconseguir als Jocs dels Petits Estats – disputats del 26 al 31 de maig d’enguany. Vam demostrar que hi ha nivell al país, perquè fins fa poc la sincro quasi no era coneguda aquí”, declara l’entrenadora, que ha insuflat a les noies un canvi de mentalitat, un altre esperit. És l’inici d’un canvi de paradigma. A més, la jove, que ara té cinc esportistes a càrrec seu, se sent molt recolzada per la federació, de la qual diu que està fent una aposta forta per aquest esport. És la líder silenciosa. Juventud, divino tesoro.