DMG
Xavi Pérez: Posar el cos, la veu i el gest sobre l'escenari
Xavi Pérez, actor i ballarí andorrà
L'actor i ballarí Xavi Pérez
“Les arts escèniques són l’art de l’aquí i l’ara”, afirma l’actor i ballarí Xavi Pérez. El jove de 28 anys es defineix com a intèrpret escènic i compta amb una trajectòria marcada per la música, el teatre i la dansa que comença al Principat i passa per Montpeller, Barcelona i París. Pérez es va apropar al món artístic de petit a través de l’escola de teatre Animal i Líquid Dansa, on va descobrir el moviment com a forma d’expressió. Amb divuit anys va marxar a Montpeller, on va cursar dos anys de formació en dansa clàssica, contemporània i jazz. Una lesió, però, el va obligar a aturar-se. “Quan torno a Andorra, m’operen i començo a cantar i a tocar la guitarra pel meu compte. Descobreixo un altre llenguatge artístic”, recorda.
Les ganes d’explorar noves disciplines el van dur a ingressar a l’Institut del Teatre de Barcelona, on ha cursat teatre musical. “A l’IT, el teatre musical és divergent, no convergent. No t’encasellen en un codi artístic, sinó que treballes disciplines separades. A mi ja em va bé, perquè m’agrada abraçar diversos llenguatges.”
Som una generació amb privilegis, però veiem com el món s'enfonsa
El seu recorregut és ampli i coherent. Ha ballat amb Caule Backs i ha format part de la peça Le temps des autres. El setembre passat va presentar Com-Hiat, un solo d’humor poètic, i fa tot just unes setmanes va pujar de nou a l’escenari amb Límits, al Teatre Comunal d’Andorra la Vella, a més d’haver participat en un videoclip de Rigoberta Bandini de la cançó Busco un centro de gravedad permanente.
Pérez ha anat combinant la formació amb diversos projectes i li agradaria continuar en aquesta línia. “Espero formar-me tota la vida, perquè més eines impliquen més maneres de crear”, explica. Per aquest motiu, el jove estudia ara al Conservatori nacional superior d’art dramàtic de París. Pérez creu que l’art també és una forma d’activisme: “Cal tenir temps per consumir cultura; una societat precària no s’ho pot permetre.” L’actor admet que “som una generació amb privilegis, però també estem veient com el món s’enfonsa”. Per això, Pérez defensa la creació com una manera d’imaginar altres realitats. La dansa, el teatre i la música constitueixen per a ell un espai propi: un lloc on crear i resistir.