DMG
Clara Codina: El Senegal com a forma de sortir de la bombolla
Clara Codina, monitora a la ludoescola i voluntària al Senegal
Clara Codina.
A molts joves se’ls acusa d’estar immersos en una bombolla de protecció que els manté aliens de la realitat i la majoria de la gent veu el col·lectiu d’una forma estigmatitzada. No és el cas de Clara Codina, una jove andorrana de 26 anys que actualment és monitora a la ludoescola d’Ordino i que des del 2022 fa voluntariats al Senegal per col·laborar en l’educació i la cura dels infants de la localitat.
Una experiència que li ha canviat la vida i que va descobrir gràcies a una familiar. “La meva cosina, que viu a Dakar –capital del país–, em va dir: ‘Què et semblaria fer un voluntariat en un orfenat del Senegal?’ I com que a mi sempre m’ha agradat molt l’educació infantil, vaig decidir provar-ho”, afirma.
Em va agradar molt. Tant, que vaig repetir dos anys més, el 2023 i 2024
De seguida es va posar en contacte amb el centre i la van agafar, un lloc anomenat La Pouponnière de la Médina. “La traducció literal en francès és llar d’infants”, explica la jove. Va estar-hi un mes i mig durant l’estiu, tot el juliol fins a mitjan agost. “I em va agradar molt. Tant, que vaig repetir dos anys més”, afirma la Clara. I així, va repetir la vivència els estius del 2023 i del 2024. Enguany, volia canviar una mica d’aires i fer el mateix a Costa Rica, però al final va tornar al continent africà perquè la seva mare, anant a visitar la seva cosina, va passar per la ciutat de M’Bour –situada a 80 quilòmetres de la capital– i li va dir que allà també hi havia una pouponnière. La noia no es va poder resistir i l’impuls definitiu perquè fes el pas va ser veure el compte d’Instagram del projecte Vivre ensemble la Pouponnière (Viure junts la Llar d’Infants).
En terres africanes ha tractat amb canalla de totes les edats, des de nounats fins a adolescents. Declara que cada etapa té el seu moment: “Amb els nadons, per exemple, has d’estar amb ells tota l’estona, donar-los menjar, canviar-los els bolquers...” La monitora, però, gaudeix més amb els infants de quatre anys, ja que pot aplicar millor els seus coneixements, però en qualsevol cas se sent molt realitzada. A més, explica que l’ambient que es va trobar era de germanor: “Tots ells ens agafaven molt d’afecte, sempre volien fer coses amb tu, ensenyar-te, són molt agraïts.”