Isaac Cabases: Desfer estereotips des de la pista de gimnàstica

“Havia provat de tot: patinatge, tenis, bàsquet, futbol… Però, quan vaig provar l’artística, vaig pensar: aquest és el meu esport”, recorda Isaac Cabases. Amb només vuit anys va descobrir que la gimnàstica artística seria el seu camí. Des d’aleshores, ha dedicat més de quinze anys a una disciplina que, segons diu, “t’ensenya tant físicament com mentalment”.

Cabases ha participat en diversos campionats i destaca l’últim Campionat d’Andorra de base 6 masculina, celebrat en plena pandèmia i el qual va guanyar. “El vam fer en línia entre clubs del país i al final el vaig guanyar jo”, explica. Actualment, és entrenador al mateix club on va començar, mentre compagina aquesta tasca amb el grau en Ciències de l’Educació. “Al final és tot el mateix: ensenyar. A la universitat aprenc com transmetre coneixements acadèmics, i al club, ensenyo a través de l’esport”, afirma.

La seva trajectòria, però, no ha estat exempta de prejudicis. “Aquí, a Andorra, encara hi ha molts estereotips. Tant l’artística com la rítmica es veuen com esports de noies. Recordo competicions en què el pavelló estava ple mentre competien les noies, però quan ens tocava a nosaltres, els nois, es buidava. Érem quatre o cinc i només quedava algun pare”, relata. De petit va sentir comentaris despectius: “Moltes vegades em deien que feia un esport de noies.”

L’artística és un dels esports més complets que existeixen

El jove entrenador defensa una visió pedagògica de l’esport. “Els entrenadors estem per ensenyar, no per competir entre nosaltres. Si un altre ho fa millor, l’has d’observar i aprendre. No es tracta de qui obté els millors resultats, sinó de fer créixer els nens”, expressa. Tot i la manca de visibilitat, Cabases reivindica la gimnàstica artística com “un dels esports més complets que existeixen”. “Treballes tots els músculs, la força i la flexibilitat". El jove sosté, però, que es tracta d’una activitat sovint apartada i poc visible i que “molts nois, si tinguessin l’oportunitat”, el practicarien.

El seu objectiu de cara al futur és continuar formant-se, fer créixer l’artística andorrana i trencar amb els prejudicis. El jove anima tothom a “no tenir por de provar-ho. Que vinguin, que s’ho passin bé, i si els agrada, genial”.