Júlia Giménez Utrilla: Compaginar els escenaris amb la criminologia

Si assistiu a les visites teatralitzades de Sant Miquel de la Mosquera i de les Bons segurament us haureu trobat amb dos personatges ben curiosos, Maria la costurera i Cinta la llevadora. Ambdós estan interpretats sovint per la jove actriu Júlia Giménez. “Tenen dues personalitats totalment diferents tot i ser veïnes d’Encamp”, explica. Té 22 anys, és de Santa Coloma i va descobrir que el teatre era la seva passió quan només en tenia 11.

“Es tracta d’amenitzar les visites. La Cinta és la llevadora del poble, utilitza remeis casolans i té una veneta espiritual –somriu la Júlia–, mentre que la Maria és més tradicional. Els dos personatges es complementen i donen molt de joc.” L’actriu assegura que sempre havia sentit interès per l’àmbit artístic i quan els pares la van apuntar a teatre amb Mercè Canals, va quedar captivada. Així van passar deu anys. I encara recorda amb estima quan van interpretar A cor obert en col·laboració amb Atida.

La inestabilitat del sector del teatre i l’opinió dels pares van fer que a l’hora d’escollir estudis superiors la Júlia es decantés per un àmbit completament diferent, com és Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. Una carrera que ha cursat a Barcelona. Ara, torna a Andorra i vol fer un màster en investigació criminal, “l’objectiu és poder dedicar-me a l’atenció de víctimes de terrorisme o de maltractament”, afirma la jove, i explica que estava a Barcelona quan van passar els atemptats. “Des de llavors m’ha quedat una por que vull tractar, tot aportant el meu granet de sorra”, conclou.

La Júlia es defineix a si mateixa com una persona empàtica i creu que és un tret que l’ajudarà en aquesta nova etapa. “Vaig ser voluntària en un centre de desintoxicació de dones. Es mostraven agraïdes pel sol fet de ser escoltades. Al final es tracta de persones estigmatitzades per una addicció i va ser així com vaig descobrir que l’àmbit de la victimologia també m’interessava”, assegura la Júlia, que afirma que tot plegat s’allunya de l’àmbit artístic, “però això no significa que m’oblidi del teatre, en continuaré fent i és possible que algun dia vagi a l’Institut del Teatre, perquè mai no és tard”.