Anna Garcia: De l’obligació a la transformació personal

El que va començar com un voluntariat obligatori per a l’Anna Garcia s’ha acabat convertint en una activitat imprescindible per a ella. Quan al batxillerat els van dir que havien de fer 20 hores de voluntariat “no tenia ni idea de què hi havia a Andorra per fer-ho”, però gràcies a això va descobrir un món que “m’ha fet canviar de xip”, i no és cap altre que col·laborar amb l’associació GosSOS. El responsable de la gossera, Jesús Cardesín, va anar a fer una xerrada i a la jove massanenca li va “cridar l’atenció i vaig decidir apuntar-m’hi perquè m’encanten els animals”.

Amb 17 anys, l’Anna va trobar una “gran connexió” amb els animals i un cop acabades les 20 hores del voluntariat va decidir continuar col·laborant amb la gossera, perquè ajudar ja formava part de la rutina. Entre les tasques destaca passejar els animals, però també es podia encarregar de netejar-los, així com de netejar els espais de la gossera. Per ella, és “molt bonic” veure el procés d’alguns cans que arriben “molt maltractats” i que, al cap de les setmanes, milloren. El fet d’estar amb ells fa que “s’acostumin a estar amb algú perquè algun dia puguin tenir una família de veritat, que els estimi de veritat”, diu la jove de la Massana, per demostrar-los que “no totes les persones són dolentes”.

L’Anna recalca la gran tasca que es fa des de l’associació i no dubta a recomanar a tots aquells que s’ho estiguin pensant que col·laborin amb ells. De fet, té clar que, tot i que el seu futur passa per la psicologia, mai deixarà de banda aquest vessant d’ajuda als animals: “Sempre seré voluntària i si en algun moment puc arribar a ser sòcia i ser un més d’ells, estaré encantada.” I és que, tot i que va ser ella qui va decidir donar un cop de mà als gossos, reconeix que “ha sigut una ajuda mútua”, perquè els animals també l’han ajudat a “estar més tranquil·la i en pau”. Quan els dones amor, te’l tornen multiplicat, i això es converteix en una autèntica “teràpia mútua”. Perquè a vegades, allò que comença com una obligació pot acabar sent una transformació. I, com l’Anna, potser només cal fer el primer pas per descobrir que ajudar també canvia per dins.