DMG
No estàs tan condicionat
HI HA QUI CREU QUE NEIX CONDEMNAT a patir un destí, però els estudis indiquen que no estem tan condicionats. Néixer en una família amb recursos és molt millor... O potser no?
kjkshskhsk
Aquest és un tema molt estudiat per la psicologia. Abraham Tannenbaum, Anders Ericsson o Fred Luthans, entre molts altres investigadors que han analitzat el determinisme social i psicològic, estarien molt d’acord amb la informació següent: on has nascut, la teva escola o la universitat on vas anar influeixen en la teva vida, però no determinen el teu èxit.
Compara’t amb persones d’aquests entorns on tu també has estat o amb els teus germans. Les decisions que prens, les incomoditats que acceptes, el risc que assumeixes i la perseverança que has tingut t’han influït més que el teu lloc de naixement o qualsevol dels elements contextuals de la teva vida.
També existeix la sort, sens dubte, però et pots quedar assegut esperant que arribi o pots anar fent petits passos cap a una vida millor.
Es tracta d’avançar, parteixis d’on parteixis, amb el nivell de dedicació que tu hi vulguis invertir, però de no deixar d’aspirar a una vida millor. Per a alguns l’ascensor social és ràpid i efectiu, per a altres persones es tracta més d’una escala que cal pujar amb molt esforç, però sovint les decisions que prenem o deixem de prendre ens poden ajudar o bé a millorar o a tenir una vida pitjor.
Pots fer grans canvis o petits. Jo, en general, prefereixo els petits. No és que els grans no funcionin, però requereixen molt més esforç i corres molt més risc. No passa res; de vegades la vida et posa contra les cordes i no queda més remei que fer un gran canvi i assumir-ne les conseqüències.
Però, a banda d’aquests moments, en el dia a dia pots introduir petits canvis que et facin la vida més fàcil, que te l’enriqueixin, que te la calmin. Treu-te del cap la idea que estem determinats, que no podem fer res i que la nostra vida sempre serà igual.
Jo, personalment, a principi d’any i a l’estiu analitzo si estic recorrent el camí correcte, el que em ve de gust, el que em porta a algun lloc. T’animo a fer el mateix, i la millor manera de començar és definint una destinació. Sovint, de fet, tot el problema és que no tenim un destí clar i quan el tenim, no tenim clar què hem de fer per arribar-hi.
Sovint ens quedem massa enganxats en tot el que hem viscut, de vegades donem massa pes a tot el que no tenim i fins i tot és possible que ens quedem ancorats en una perspectiva victimista i passiva esperant que aparegui un príncep blau que ens canviï la vida. La realitat, però, és que les decisions que prens i les que deixes de prendre et poden apropar o allunyar de la vida que vols.
El risc que assumeixis i la perseverança que has tingut t’han influït
Comença a fer passos, comença a treballar com una formigueta, no et desanimis, insisteix, poques coses surten bé a la primera. Prepara’t, esforça’t, aprofita les oportunitats i si no n’hi ha crea-les tu mateix. Sigues proactiu, contacta amb gent, deixa’t conèixer.
Pas a pas pots sortir d’on ets per arribar a una nova destinació. Pas a pas, sense pressa, sabent que és possible.