DMG
Aliat o enemic?
HI HA DOS TIPUS DE PERSONES, les alliberades i les controladores, i no és casualitat. El cervell oscil·la entre tots dos extrems i ha creat dues maneres de funcionar diferents

.
El nostre cervell acostuma a treballar d’alguna d’aquestes dues maneres. D’una banda, tenim allò que anomenem el centre executiu. Es tracta d’un conjunt de funcions cognitives avançades que ens permeten fer coses tan importants com la planificació, la presa de decisions i el pas a l’acció. El centre executiu inicia l’acció, imprimeix moviment, genera i crea.
Però, d’altra banda, tenim el centre d’inhibició, que s’encarrega de controlar la conducta, de posar fre a la impulsivitat i de gestionar que no fem alguna cosa. La seva funció és molt important, ja que de vegades hem de parlar i de vegades hem de callar. De vegades hem de fer alguna cosa i de vegades ens hem de quedar quiets com estàtues. És tan important que, sense adonar-nos-en, molts jocs infantils estan dissenyats de manera que l’entrenen de forma inconscient.
El centre d’inhibició és molt important per a la nostra vida i et diria que aquelles persones que el tenen més desenvolupat tenen més opcions de tenir una vida millor, ja que inhibir adequadament els teus impulsos, pensaments o conductes sol aportar molts beneficis.
Les funcions de tots dos centres es poden entrenar i millorar. També és cert que existeixen trastorns més o menys greus que afecten un o tots dos centres. Finalment, hi ha el cas de persones que culpen la vida de la seva manca de control o del seu excés d’autocontrol.
Sovint em trobo persones excessivament autocontrolades i això és un error. En algun moment van aprendre que era millor no cridar l’atenció, no molestar, no fer res, no mostrar-se tal com són, no fer res que pugui incomodar algú. Sincerament, poden donar les gràcies als pares, avis o mestres. No és una bona estratègia. Aquesta autorepressió excessiva dificulta la teva qualitat de vida, t’aïlla de la vida, complica les relacions socials perquè no dones feedback de com ets i del que t’agrada, i acaba generant problemes d’autoconcepte, autoestima i identitat.
A l’altre extrem tenim persones completament lliures, sense filtre, més impulsives que autogestionades, que segueixen tots els seus impulsos sense pensar ni analitzar les conseqüències de les seves accions, decisions o paraules.
L’autorepressió excessiva t’aïlla, complica les relacions socials
De nou, tampoc no és una bona opció. Sí, això del lliure albir està molt bé, però vivim en societat i algunes de les coses que fem poden tenir repercussions molt negatives en les persones que tenim a prop i, és clar, sovint retornen cap a la persona impulsiva i li compliquen la qualitat de vida.
No obstant això, més enllà d’aquests casos extrems, tenim totes les posicions intermèdies que et puguis imaginar.
La veritat és que, per tenir un bon nivell de benestar emocional i de qualitat de vida, és important saber quan actuar i quan observar, quan parlar i quan callar, quan passar a l’acció i quan reprimir i controlar. Equilibri, proporció i ajustament al context són les paraules clau.
Què és la vida, si no, un anar i venir de la desinhibició a l’autocontrol?