Trobar parella als 50

Deu ser l’edat o l’atenció selectiva, però porto diversos casos de persones a qui els costa trobar l’amor. Totes tenen alguna cosa en comú: ronden la cinquantena. Pràcticament tots els casos s’han separat després d’haver tingut relacions de llarg recorregut, amb fills, casa i una família al darrere.

La veritat és que trobar una persona amb qui compartir la vida a certa edat és una cosa semblant a una missió impossible. Per començar, perquè el nostre cercle social es veu força reduït i, a més, gran part d’aquest cercle social té parella, família i no està receptiu ni disponible. Però també tenim un altre problema important que condiciona el nostre benestar amorós en parella: ens presentem a una nova relació carregats de traumes, pors, fantasmes, inflexibilitats i rutines sòlidament instaurades.

Qui ha patit veu fantasmes per tot arreu i sol donar per incompatible una persona massa aviat; qui fa molt temps que viu sol tendeix a tenir poca tolerància i escassa flexibilitat, de manera que tots els candidats a ser parella li solen semblar plens de manies i intromissions en la seva intimitat i rutines. També hi ha qui no ha superat l’última separació i porta –simbòlicament– l’exparella a totes les cites i, és clar, en temes d’amor, un trio pot ser benvingut, però mai si una de les parts és un fantasma.

No renunciïs a l’amor, ni llancis la tovallola, ni et donis per vençut

Finalment, tampoc m’oblido d’aquelles persones que viuen una segona joventut, o potser fins i tot una primera joventut, i simplement flueixen, fugint de qualsevol indici de compromís i de demanda de correspondència.

Sí, el panorama és complicat, però això no vol dir que les persones de certa edat haguem de renunciar a l’amor; i això suposa que hem d’afinar més. I quan es tracta d’afinar, et proposo que recorris el camí Kaizen de l’amor. Comença per ajustar les expectatives: això de trobar l’amor no és una empresa fàcil ni ràpida, i hem de ser conscients que de la quantitat sorgeix la qualitat; així que es tracta d’ampliar el cercle social i començar a conèixer gent.

És clar que sempre és millor conèixer persones amb les mateixes prioritats i necessitats, i per això mateix t’animo a assistir a esdeveniments, apuntar-te a cursos d’aficions, estudis o hobbies que t’agradin. Pots apuntar-te a un equip del que sigui que t’agradi, sigui de debat o de vòlei; assistir a presentacions de llibres i a xerrades; organitzar excursions i sortides, i donar-te d’alta a butlletins digitals de teatres, clubs gastronòmics, etc. Es tracta que et ploguin opcions per conèixer gent i de situar-te enmig d’un grup de persones.

I parlant del món digital, actualitza les xarxes i utilitza-les per conèixer gent i per obtenir informació d’activitats que et puguin interessar, com ara un retir o un intensiu d’alguna habilitat o esport que t’agradi.

I parlant una mica de tot, coneix més gent a la feina: el treball és una magnífica oportunitat per conèixer bé una persona, ja que la podem veure en diferents rols i moments.

Estimat, estimada, no llancis la tovallola, no renunciïs a l’amor, no et donis per vençut o vençuda. Mereixes estimar i ser estimat, però mentre no aparegui la parella ideal pots anar buscant aquella amb qui t’ho passes bé, rius i et sents estimada. A vegades, esperant un ideal, ens perdem una cosa molt bonica i real.