Herències Tòxiques

La Maria té la mare amb depressió. Sempre ha d’estar al seu costat. Des de ben petita, fins i tot, arribava a faltar a l’escola perquè la mare li demanava que es quedés a fer-li companyia. La Maria se sentia culpable quan no feia el que li demanava. Com no havia d’ajudar una persona deprimida? I saps què va passar al final? Doncs que la Maria es va deprimir. A més de tenir l’autoestima per terra i d’haver sacrificat la infància i joventut, la Maria havia desenvolupat diversos trastorns que condicionaven la seva vida i li provocaven molt patiment, dolor i culpa.

La Carlota tenia un pare narcisista. La Carlota havia de fer sentir a cada moment com n’era d’important el pare, la sort que tenia i l’admiració que li havia de professar. No pot créixer res sota un arbre tan gran. La Carlota va desenvolupar baixa autoestima, inseguretat i una submissió completament patològica. Als ulls de la Carlota, tothom era més important que ella. La Carlota havia integrat que mai no estaria a l’altura del pare. Va confondre l’amor amb l’admiració i va buscar una parella, per descomptat, també narcisista.

Som el que vivim, però sempre tenim la possibilitat de canviar

La Mònica tenia una germana gelosa. Volia ser sempre el centre d’atenció. Invertia molt temps a estar a prop dels pares i, si no aconseguia el que volia, s’enfadava de manera violenta. La vida de tota la família girava al voltant de la germana gelosa. Ningú volia que s’enfadés i muntés un numeret. La Mònica va integrar que havia de treure pitjors notes, tenir un xicot, feina, casa i cotxe pitjor que la seva germana. La Mònica no era conscient de com s’estava autosabotejant. Simplement, havia integrat que la seva germana estava per sobre d’ella.

La Gemma tenia una germana molt manipuladora. Sempre utilitzava la mateixa estratègia: fer-se la víctima. Tenia un màster en victimisme i autocompassió. Els pares van bolcar tota la seva vida a ajudar la pobra i patidora germana de la Gemma. La Gemma va créixer sola. Havia d’entendre que la germana requeria tota l’atenció, perquè ho estava passant fatal. La Gemma va desenvolupar actituds antisocials. Va créixer odiant la gent que es feia la víctima i va aixecar una muralla que la protegia de les emocions alienes, però que també l’aïllava del contacte humà.

La Diana tenia una àvia dominant. A casa, amb una estructura matriarcal més semblant a una secta que a una família, es feia el que deia l’àvia. La mare de la Diana es va casar amb qui l’àvia va considerar més adequat. Tota la família de la Diana vivia a casa de l’àvia i la Diana havia anat a l’escola que l’àvia havia triat. La Diana havia desenvolupat una manca d’iniciativa i de proactivitat que fregava la patologia. Com que no podia prendre decisions, es deixava portar. La Diana va aprendre que el seu criteri no era important ni vàlid i que només podia fer allò que decidia l’àvia.

Som el que vivim, però afortunadament sempre podem canviar. Un bon dia, la vida de les nostres protagonistes va canviar. La Diana va llegir un llibre que li va obrir els ulls i va entendre que una senyora de vuitanta anys no podia decidir per ella, ja que no sabia en quin context vivia ni tenia en compte les seves prioritats o necessitats.

La Gemma va assistir a una formació que la va ajudar a aprendre a analitzar les persones i les seves motivacions i va començar a identificar els perfils tòxics i els perfils sans. Continuava sent distant amb els perfils tòxics, però va començar a mostrar-se propera i a connectar amb perfils sans.

La Mònica es va adonar que mereixia més del que tenia. A les xarxes socials va veure models diferents del seu i es va posar en valor. Va canviar de feina, de casa i de cotxe; però el més important és que va canviar d’actitud. Per fi s’estimava i es valorava, sense vergonya ni culpa.

La Carlota va anar a un psicòleg i va analitzar la seva personalitat. Es va adonar que havia de millorar l’autoestima i la seguretat per poder relacionar-se d’una manera més sana, tant amb ella mateixa com amb els altres. La Carlota va aprendre a diferenciar l’amor de l’admiració i la seva vida va canviar completament.

Un bon dia, la vida de la Maria va canviar del tot. Es va adonar que no podia ajudar la mare deprimida, que la depressió de la mare no justificava les seves actituds tan egoistes i que no podia continuar carregant amb la culpa i el xantatge emocional de la mare. Va buscar un psicòleg per a la mare i va començar a prendre algunes decisions per millorar la seva vida.