Assaboreix el moment

Que sí, ja sé que tenim mil motius per estar angoixats. Uns volen fer la guerra, altres volen Groenlàndia, no saps on aniràs a viure quan se t’acabi el contracte de lloguer, tot està caríssim i què sé jo quantes coses més no ens deixen relaxar ni tenir una estona de pau. Però precisament per això mateix cal que tinguem estones de pau i de gaudir, per compensar tant patiment i angoixa.

Tot i això, quan analitzo amb més calma els perfils de la gent que no pot gaudir de res, normalment trobo dues característiques comunes. D’una banda, són persones intel·ligents i sensibles, amb una gran capacitat per anticipar el futur, per imaginar què passarà o les conseqüències dels seus actes. I, de l’altra, han patit molt. De vegades per culpa de pares maltractadors, d’una parella cruel i abusiva o d’un professor que els ha fet la vida impossible.

Aquestes persones han hagut d’adaptar-se com han pogut a l’entorn que els ha tocat viure, i una de les estratègies que han desenvolupat ha estat mantenir-se en alerta, anticipar els moviments dels que tenien al voltant i limitar-se a sobreviure.

Quan un ha de sobreviure, encara que sigui només en l’àmbit emocional, gaudir passa a un segon pla.

Patir, especialment de petits, deixa algunes seqüeles i una és la de no poder gaudir de res i viure en una agonia constant.

Si et sents identificat has de saber que fins a cert punt, aquesta reacció o estratègia és normal i comprensible, ja que va ser un recurs que et va servir com a aliat per evitar el maltractament, el dolor i el patiment; però potser ara ja no és necessària, ni tan sols et resulta útil. Un creu que aquesta agonia és normal i que no és per a tant, però quan faig un estudi psicomètric i comparteixo els resultats, la gent se sorprèn de com està de tensa i de la repercussió que té a la seva qualitat de vida, salut mental i benestar emocional.

Necessitem objectivar el nostre dolor, tenir una referència vàlida, una mesura que ens permeti ubicar-nos. Afortunadament, tenim aquesta mesura i resulta molt reveladora. Treballar aquesta hipervigilància no és excessivament complicat. Prendre consciència, en molts casos, ja és suficient. Sovint aquest és el primer pas per adoptar un altre estil de relació amb un mateix i amb la vida, més sa, més ajustat.

M’agrada fer la similitud amb el consum excessiu de sucre. N’hi ha prou de presentar unes anàlisis de sang per prendre consciència que t’estàs fent mal prenent tant sucre. Amb la hipervigilància passa el mateix: n’hi ha prou de veure els teus resultats psicomètrics per adonar-te que necessites tenir una relació més sana i relaxada amb tu mateix i amb el món.

Necessites tenir una relació més sana i relaxada amb tu i el món

T’animo a gaudir del moment. Assaboreix la vida. Segur que l’ex t’ho va fer passar malament, segur que aquell professor incompetent va tocar la teva autoestima i havies d’estar hiperalerta, segur que aquella mare tòxica et va portar a un estat d’hipervigilància continu. No ho dubto. Però ja ha passat, ja no cal que ho visquis tot com una agonia, ja no cal que vagis tres passos per davant. Pots relaxar-te i gaudir del procés, pots assaborir la vida i pots crear el teu entorn de confiança on gaudir sigui un element imprescindible.

Ja has patit prou. Et mereixes gaudir de tot allò bo que tens.