DMG
Llisca
EN UN MÓN PLE D'INFORMACIÓ sense control és molt important que els nens i nosaltres mateixos desenvolupem la capacitat de pensament crític

Una persona nedant a una piscina d'Andorra.
Ja fa alguns anys, la meva filla em va dir que l’entrenadora de natació li va dir que no sabia nedar. He de reconèixer que em va ofendre molt, ja que jo, waterpolista de divisió d’honor i triatleta d’un dels millors clubs d’Espanya, havia ensenyat a nedar a la meva filla. És més, només amb tres mesos d’edat ja la portava a la piscina i la veritat és que té una tècnica molt bona i, a més a més, és molt ràpida.
Li vaig dir que sí que sabia nedar, però que potser per la seva disciplina calia fer un altre estil. Segons l’entrenadora, havia de “lliscar” per l’aigua, així que vàrem mirar de què es tractava. Certament, era una manera de nedar més artística però menys eficient, també. El que em va fer volar el cap és que la meva filla em va dir que això ho feien a les sèries i a l’escalfament, no a la part artística. Bé, el fet és que va haver de fer mans i mànigues per nedar lliscant sabent nedar bé, això ja ho va gestionar ella força bé. Després va resultar que l’entrenadora en qüestió no era una entrenadora titulada, però aquest ja és un altre tema. El fet, però, és que ara que torno a nedar després de dos anys de pausa per temes de salut, vaig decidir fer un experiment. He de confessar que fa uns dies em va sortir a les xarxes un vídeo molt professional i molt ben editat on explicaven com lliscar a l’aigua.
Vaig recordar aquell episodi i aquell mateix dia vaig posar-me a lliscar i a experimentar amb el resultat que ni és més ràpid, ni més descansat, ni més eficient. Semblaria una tendència creada per algú que vol tenir un minut de glòria i que té els seus seguidors que, clarament, o no són nedadors dels bons, dels de tota la vida, o no són bons pensadors crítics.
Finalment, per no caure en una valoració tendenciosa que naixés únicament de la meva experiència, vaig estar mirant vídeos de competicions olímpiques i d’alt nivell, entrenadors de renom i atletes de l’elit i... no us podeu imaginar què vaig veure? Doncs que cap d’ells lliscava. Així doncs, un cop fetes les comprovacions pertinents, a més a més de mirar un manual de tècnica, deixo el tema de lliscar com una santa bajanada, com tantes altres que corren per internet.
Ara, si em permeteu i per donar sentit a tot el temps que vaig dedicar a la meva investigació, voldria compartir amb vosaltres algunes conclusions que us poden ajudar des del punt de vista psicològic. La primera és que no us cregueu tot el que veieu a xarxes socials. El contingut del vídeo que vaig veure no era gens bo, però el format era espectacular. Que una bona presentació no us amagui un contingut pèssim. També val la pena que sigueu conscients de la vostra responsabilitat i de la vostra capacitat d’influència, especialment si treballeu amb nens, i que, per tant, estigueu ben formats i us preocupeu per tenir una sòlida base teòrica.
Que una bona presentació no us amagui un contingut pèssim
És important, tanmateix, que sapiguem discernir allò real d’allò que no ho és. Qualsevol nedador que hagi estat en un club dels bons i hagi fet tecnificació dubtaria de l’eficiència de lliscar, però si no tens aquesta sòlida base tècnica o si ets una mica crèdul o sense capacitat crítica, podries donar per bo quelcom que no ho és.
Trieu bé les fonts, contrasteu la informació, feu experiments i no us cregueu tot el que veieu, encara que faci molt bona pinta o quadri molt amb el que voleu o desitgeu. Contrasteu la informació, analitzeu, descomponeu i madureu el que veieu abans d’incorporar-ho al vostre bagatge o de donar-ho per bo.
Finalment, no us penseu que qualsevol pot pensar millor que vosaltres, no doneu confiança absoluta ni autoritat indiscutible a qualsevol. És més, fins i tot una persona pot tenir certa autoritat en continguts de psicologia i ser pèssim en continguts de cuina, com jo.
Fa uns mesos vaig impartir una formació a mestres perquè tinguessin recursos per treballar el pensament crític amb els alumnes. Em va encantar, ja que suposa un avanç increïble en la qualitat de l’ensenyament adaptat als nous temps que corren.
Penseu, analitzeu i poseu en context abans de creure qualsevol cosa i, si teniu fills, feu que ells també ho facin i ho apliquin o els prendran molt el pèl.