Una nova oportunitat

El passat no ens importa tant com pensem. No importa el nostre passat als altres, no importa als desconeguts amb qui ens creuem, i sobretot no hauria d’importar-nos gaire a nosaltres mateixos. És un record, un relat reconstruït amb fragments selectius, emocions confuses i interpretacions a vegades exagerades pel temps. Per això, quan arriba l’any nou, tenim una oportunitat única per fer el que poques vegades ens atrevim: posar el passat a lloc.

El passat pot explicar algunes coses, sí, però no ha de condicionar-ho tot. Si el carreguem com una motxilla de pedres, difícilment podrem avançar amb agilitat cap a la vida que volem. I això és especialment important en un moment com la tornada després de Nadal, quan tot torna a moure’s, quan recuperem horaris, obligacions i projectes. És el moment perfecte per decidir quina versió de nosaltres mateixos volem activar.

Ningú necessita saber què hem estat, què vam patir o quins errors vam cometre. La majoria només veu el que som ara i el que podem ser. I, paradoxalment, sovint som nosaltres mateixos qui insistim a explicar, justificar o excusar-nos utilitzant el passat com si fos un manual d’instruccions. Però la veritat és que ningú viu en el teu passat, només tu pots mantenir-lo viu o deixar-lo reposar.

Començar és decidir que el passat no serà qui mani en la nostra vida

Per això, quan arriben aquests primers dies de gener, és saníssim regalar-nos un petit acte de llibertat: oblidar, perdonar i arxivar. No es tracta d’esborrar, sinó de col·locar cada cosa al seu lloc. Guardar els records bons i deixar de remenar els que només desgasten. Invertir l’energia mental no a revisar episodis confusos i emocions mig podrides, sinó a construir el futur amb claredat.

Aquesta perspectiva adquireix un poder especial quan la unim al simbolisme d’un any nou. La societat ens ven sovint la idea de començar de zero cada 1 de gener, però el començament real només passa quan fem un gest intern: decidir que el passat no serà qui mani en la nostra vida. Deixar el pes que ja no serveix i prioritzar el que ens dona força.

A la tornada a la normalitat després de Nadal hi ha persones que es reinventen. Hi ha qui decideix viure amb més calma, qui deixa enrere un entorn que ja no encaixa amb qui és, qui canvia d’hàbits o redefineix relacions. Hi ha mudances que han salvat vides. I aquestes mudances no sempre són físiques: de vegades són emocionals, mentals o vitals.

També és cert que la rutina de gener ens recorda ràpidament qui érem abans de Nadal. La feina, els horaris, els compromisos… tot això pot tornar-nos a tancar dins d’un paper conegut. Però aquí rau la clau: no cal que siguis la persona que vas ser al novembre només perquè el calendari diu que és gener. Pots decidir ser una versió diferent, més lleugera, més centrada, menys condicionada.

Pensar així no és fugir del passat, sinó tenir la valentia de dir: “El meu passat és una influència, no una condemna.” Acceptar que allò que va passar explica coses, però no defineix totes les que poden passar. I si el teu entorn present t’encadena a qui ja no ets, si el lloc on vius insisteix a recordar-te qui vas ser, potser és hora de canviar-lo, literalment o simbòlicament. Fugir? No. Escollir intel·ligentment.

Quan arrenca l’any tenim un espai mental privilegiat: una transició que ens convida a reformular-nos. Si alguna cosa hem après és que ningú viu per sempre en el passat, excepte qui no s’atreveix a sortir-ne. Tot està per redescobrir, per experimentar, per redefinir.

Aquesta és la veritable essència del retorn a la normalitat després de Nadal: tornar renovats, no tan sols descansats. Escollir quin pes deixem enrere, quina mirada adoptem i quina història nova volem escriure.

Perquè, al final, no importa el que has estat. Importa el que decideixes ser a partir d’avui.