L'art de ser-hi

Presència, qualitat subtil, gairebé intangible, que transforma qualsevol trobada en un moment important. La presència no tan sols és estar físicament en un lloc; és ser-hi mentalment i emocionalment. És apartar el soroll interior, deixar descansant les preocupacions una estona i oferir a l’altra persona atenció plena. És un acte d’amor, de respecte i, sobretot, d’humanitat. Res és tan fàcil i tan bonic com escoltar algú, parar-hi atenció, estar per ell. Quan algú se sent escoltat, passa una cosa preciosa: es relaxa. El cos baixa de revolucions, la ment deixa de defensar-se i el cor pot expressar-se amb sinceritat. A la nostra vida accelerada, ser escoltat és gairebé un luxe i això fa que qui decideix escoltar es converteixi, sense saber-ho, en un refugi.

Durant les festes, quan les emocions s’intensifiquen, quan l’alegria conviu amb l’enyorança i els projectes conviuen amb els objectius no assolits, aquest refugi és més valuós que mai i la presència es torna un regal preciós. Però com es practica la presència? Podria semblar senzill, però escoltar amb qualitat demana una mica d’entrenament. Comença per apagar el pilot automàtic. Quan algú t’estigui parlant, deixa de pensar que diràs després. Només escolta. Respira. Observa com et sents. Observa com se sent l’altra persona.

Apaga totes les pantalles. El mòbil és l’enemic número 1 de la presència. Deixa’l lluny –molt lluny– quan vulguis connectar de veritat amb algú. Accepta el silenci. No passa res per estar en silenci. No cal omplir-lo. El silenci és una pausa que permet digerir, elaborar, sentir. És part de l’art de la conversa.

Fes preguntes amb un interès real. No es tracta d’interrogar; es tracta de cuidar. Preguntes com: “I això com t’ha fet sentir?” o “què necessites ara?” obren portes interiors que sovint no es poden obrir soles.

El mòbil és l’enemic número 1 de la presència. Deixa’l lluny

Escolta sense jutjar. Escoltar no és arreglar, ni corregir, ni donar solucions. Escoltar és crear un espai perquè l’altre pugui veure’s amb més claredat.

Sé que costa molt escoltar. Vivim saturats, envoltats de soroll, inundats d’estímuls. I de pressions internes i externes. Escoltar implica un petit acte de rendició: deixar de banda el nostre relat uns minuts i entrar al relat de l’altre. Per això escoltar és un art i, com tot art, millora amb la pràctica.

Escolta per connectar amb les persones que estimes, per reduir la tensió emocional pròpia i aliena, per crear ponts, per unir, per evitar conflictes innecessaris i, molt especialment, per dir-li a la persona a qui estàs escoltant que la valores, que valores el seu missatge i que aprecies el que t’ha de dir.

Escoltar és un regal per a la salut emocional, per a l’autoestima i per a les relacions socials. No cal ser un psicòleg per escoltar bé, només cal voluntat, empatia i prendre la ferma decisió que durant uns minuts, l’altra persona serà el centre del teu univers.

Aquest Nadal, potser no recordarem tots els detalls dels àpats o els regals, però sí que recordarem qui ens va escoltar. Qui va estar a prop de veritat. Escoltar és un regal que no s’ha de desembolicar, que no s’ha de comprar, que no s’ha de preparar, però és un regal que perdura durant molt de temps, molt més enllà de les festes.

Aquest any, regala una mirada que comprèn, una pregunta que acompanya, un silenci que cura. Aquest Nadal regala atenció, escolta i presència, béns molt escassos en els temps que corren.