Aprendre del dolor

Podem aprendre després del dolor? Té alguna cosa a dir-nos l’adversitat? Doncs, sí i no. Certament, darrere de cada adversitat hi ha mil lliçons per aprendre, però hi ha un problema: quan patim no és el millor moment per extreure conclusions, prendre decisions o aprendre una lliçó.

Permet-me, però, que intenti ajudar-te a gestionar aquestes adversitats per les quals tots hem passat. El primer pas, sens dubte, és analitzar què ha passat, i aquí tenim molta feina per fer. Et diria que, si no tens pressa, ho deixis per a quan la intensitat emocional hagi baixat una mica.

La raó és molt potent, però no ho pot tot. Quan l’emoció és intensa, sol prendre el control dels nostres processos cognitius i no ens permet pensar tan bé com podríem.

Analitzem què ha passat des de l’amabilitat, sense culpa ni vergonya, sense donar gaire importància al que la gent pugui opinar, amb perspectiva i el màxim d’objectivitat possible. A vegades ens culpem per situacions que simplement responen a la mala sort, mentre que d’altres vegades culpem la mala sort de les conseqüències de les nostres decisions i accions.

És important afinar bé i, si cal, demanar ajuda. Aquesta anàlisi és el punt de partida de tot, i si el punt de partida no és ferm, no arribarem a bon port de cap manera.

Un cop feta l’anàlisi, hem d’extreure’n una lliçó que ens permeti aprendre del que hem viscut. No es tracta de castigar-nos ni de ser indulgents a cegues, perquè correm el risc de tornar a passar pel mateix o de condicionar la vida a una decisió nascuda del dolor i modelada per l’error.

Acceptem que el dolor és l’altra cara de l’amor, que la frustració és a l’altre costat de les nostres expectatives i que la traïció ronda l’amistat temptant-la amb els seus millors encants. Acceptem que existeixen els accidents, que la vida és imperfecta i que la por ens allunya de mil i una oportunitats per gaudir de tot allò bonic que ens ofereix la vida.

Com explico a Kintsukuroi, l’art de curar ferides emocionals, la vida mereix ser viscuda, no simplement sobreviscuda, sabent que som més forts que l’adversitat i que ens podem recompondre una i mil vegades.

Som més forts que l’adversitat i ens podem refer una i mil vegades

Aquesta setmana he tingut contacte directe amb tota mena de dolors i adversitats: pares tòxics que intenten trencar un matrimoni bonic, adolescents que han perdut la motivació per estudiar, un desengany amorós amb un perfil narcisista i una depressió severa, entre moltes altres consultes.

La vida és bonica, però a vegades fa pujada. M’agrada ajudar a aixecar-se els que han caigut, acompanyar els meus pacients quan el camí comença a pujar i gaudir amb ells dels seus èxits.

No esperis a tocar fons. No t’acostumis a estar malament. Cuida la teva salut mental i la teva salut física. Escolta el missatge que el dolor té per a tu, analitza les conclusions a les quals has arribat des del dolor, demana ajuda si cal, però no t’acostumis a patir. En el tema del dolor, sigui físic o emocional, has posar-hi remei al més aviat possible, ja que el temps no cura res, més aviat al contrari, ho complica tot.