Problemes d'identitat

Aquest cap de setmana he atès una pacient tot fent una passejada. L’he recollit pels volts de les deu del matí després d’esmorzar. Estava una mica enfadada i és que, segons ella, li havien pres el pèl amb l’esmorzar.

“A Barcelona has de vigilar on et fiques”, deia. “Perquè hi ha molts llocs que amb la tonteria et claven un dineral per un producte que no està en consonància.” És veritat, hi estic completament d’acord. De fet, a mi em va passar fa poc a Madrid. Vaig anar a fer un cafè a un local on em va passar just el que acabava de dir. El que és bo s’ha de pagar i no em dol, però que em prenguin el pèl, sí, i a més a més té un nom, estafa.

“Doncs ara també s’ha de vigilar a Andorra”, va seguir, i no puc estar-hi més d’acord. M’agrada anar caminant de casa a la piscina, és una bonica passejada per la vora del riu. Aquest estiu, un dels dies vaig parar a esmorzar a un local nou que han obert. Vaig demanar un cafè amb llet i una mena de pasta farcida de crema que feia molt bona pinta.

M’ho van posar tot en una safata de metall que tenia a sobre un paper d’un sol us. Vaig demanar uns coberts per menjar-me la pasta i ja em va costar que me’ls donessin. Sí, sé que soc una mica figaflor en el tema dels coberts, i és que prefereixo menjar amb eines que amb les mans.

Resulta complicat tenir una experiència més aviat ‘cutre’ a preu d’or

També li vaig demanar un plat i aquí ja va ser tot un acudit completament irreal. Em van dir que no tenien plats, que l’experiència dissenyada pel xef no preveia plats i que, pràcticament, era un pecat menjar aquella obra d’alta cuina en un plat.

Li vaig dir que em donés un minúscul plat d’aquells que es posen sota la tassa del cafè i que ja em faria jo l’experiència a la meva manera. La veritat és que va ser una experiència força desagradable, ja que em vaig menjar la pasta que vaig haver de posar-me jo mateix en un plat petit.

Mireu, no és que sigui gaire exigent o inflexible, de fet he dormit en hotels d’un parell de dotzenes d’euros la nit i en hotels de diversos milers d’euros la nit, i sé què cal esperar a cada lloc; però el que resulta complicat d’encaixar és tenir una experiència més aviat cutre a preu d’or.

Doncs això és el que em va dir la meva pacient que li havia passat i em va comentar com estava veient que la identitat d’Andorra estava canviant, segons ella, per empitjorar. Això de valorar els canvis és molt subjectiu, però el que sí que és cert és que podem objectivar algunes coses de manera fefaent.

La identitat és dinàmica i, de la mateixa manera que passa amb una persona, amb la parella, els fills o els amics, no podem fer res més que acceptar-ho i prendre les decisions que haguem de prendre.

Home, algunes coses ja es veuen venir. Si el teu fill comença a anar amb males companyies podem esperar que faci un canvi per empitjorar i de la mateixa manera, si comença a anar amb una parella que estudia, treballa i és responsable, es pot esperar que faci un canvi per millorar.

De vegades podem meditar i triar el canvi d’identitat, de vegades només el podem patir, en tot cas, algunes coses no canviaran mai mentre que d’altres mai seguiran sent iguals.