DMG
Raonament
Tothom raona. El boig, el narcisista, l'idiota, el botiguer, la fornera, el conductor del bus, l'empresari, el directiu i la iaia raonen. Tots raonem però no tots raonem bé.
Aprenem molt observant els nostres pares i les sentències que fan.
En general, la gent raona. Sí, sé que costa de creure veient segons quins perfils i quines coses passen, però tots raonem. Bé, de fet, en alguns moments podem ser una mica més impulsius, però normalment, l’opció per defecte és la de raonar. Tots raonem, però cadascú raona a la seva manera. Podem trobar les explicacions més inversemblants sobre les coses que fa, percep, sent o decideix la gent. Sé que sovint costa entendre els motius d’algunes de les coses que fa la gent, però això és per culpa que intentem entendre la gent a partir del nostre raonament i ens equivoquem.
Però què influeix en el procés de raonament? Moltes coses, per començar la personalitat. Cadascú som com som, però ens podem agrupar en diverses personalitats i preveure amb certa seguretat què raonarà cada personalitat. Una personalitat histriònica raona en termes d’atenció, sí, de ser el centre d’atenció. La seva personalitat configura tot el seu univers mental i psicològic donant ordres als processos atencionals i de raonament, així com de memòria i de percepció per percebre i aprofitar tota oportunitat per brillar i ser el centre de la festa o del drama, que també tenim histriònics dramàtics.
Aprenem molt observant els nostres pares i les sentències que fan
També raonem en funció del que hem après i per això és tan important que els nostres fills vegin món, treballin i entrin en contacte amb altres realitats. Abans es feia lògica a l’escola, ara ja fa anys que no s’ensenya a pensar prou bé i clar, cadascú fa el que pot. El raonament s’hereta, sí, però no via genètica, més aviat per via educativa parental. Aprenem a partir dels raonaments que veiem a casa. Pot ser que un nen no vegi cap manera de raonar clara dels pares i arribat aquest punt intenta sortir-se’n com pot fent les seves pròpies càbales i deduccions. Però normalment aprenem molt observant els pares i les sentències que fan. “Això et passa per idiota”, mira quina manera més bonica d’aprendre a raonar. Si no vols ser idiota no facis res i així tenim gent extraordinària paralitzada per la por i la inseguretat. També aprenem a raonar a partir de la gent que tenim a prop, del que veiem a la televisió o xarxes i per processos propis, i això suposa molt perill. Mai oblidaré com passava les hores mortes a l’hospital on vaig començar a treballar. La unitat de psicologia infantil i juvenil estava formada per tres psicòlegs i quan ens anul·laven una cita ens dedicàvem a interpretar i analitzar les notícies, els casos que teníem entre mans o la política del país. Em va anar molt bé per millorar la comprensió del món i la capacitat per raonar, ho recordo amb molta estima. Però què els passa als nens i joves que no tenen ningú de qui aprendre o, el que és pitjor, que tenen al costat algú que raona malament?
Per acabar, només dir-vos que fins i tot els que raonen bé, hi ha moments en què deixen de fer-ho. De vegades tenim la tempesta perfecta i perdem el nord de vista, però sense anar tan lluny, sovint deixem de raonar bé per coses tan senzilles com ara l’alcohol, la por, el desig o la comoditat. És molt complicat raonar bé amb son, angoixat o amb gana. El meu millor consell és que pareu compte a com esteu raonant i que aprengueu a posar en context els raonaments d’altres persones i, si pot ser, intenteu raonar cada cop millor.