DMG
Violència
Estem massa familiaritzats amb la violència gratuïta, la tolerem en el dia a dia i, és clar, no és d’estranyar que cada cop en tinguem més al carrer entre joves i amb adults
L’educació ens permet aprendre a modular els instints
Com volem que els nostres joves no siguin violents si es passen el dia jugant a videojocs on has d’anar matant gent, atropellant persones o robant tot el que puguis. Ah? Que potser el teu fill no juga a videojocs? No passa res. Possiblement, miri sèries d’assassinats, com es diuen aquestes que estan tan de moda i que fins i tot han guanyat premis. Ah, sí, True Crime. Potser no miren sèries ni juguen a videojocs, però no ens podem oblidar de les xarxes socials. Jo n’he deixat de mirar algunes per la violència aleatòria i gratuïta que et mostren. Violència en el sexe i l’afectivitat, en tractar persones d’altres països, en tractar persones de l’altre sexe, a tort i dret, cada dia, per tota mena de canals diferents.
L’algoritme et posa davant dels ulls allò que vols i la violència ven. Per molts motius. Però, vaja, el que volia dir és que feina tenim els pares que no volem tenir fills violents de protegir-los de la quantitat increïble de contingut violent que ens arriba per tants canals diferents. Sí, ja sé que estàs pensant que tu també mires sèries de True Crime i no passa res. A això em refereixo quan parlo de la normalització de la violència. Sí que passa i no és gens bo. Hauríem de posar un apartat a les apps de cites en què poguessis detallar si mires violència o no. Personalment, seria un factor suficient per no tenir una cita.
A més a més, tu ets adult i el teu fill està desenvolupant una personalitat, una personalitat que si perd la sensibilitat davant de la violència no es trobarà incòmode davant d’escenes violentes i no s’esgarrifarà, ni ho veurà com una aberració. Bé, no cal que anem al món digital per trobar violència gratuïta, i és que en podem veure a les classes, a les feines i a casa. No, insisteixo, no és normal ni hauria d’estar remotament normalitzat.
L’educació ens permet aprendre a modular els instints
Tenim mestres violents, pares violents, personal d’atenció al client violent, esportistes violents, i no ens escandalitzem ja davant dels actes de violència. Quina pena que em fa aquest tarannà. Clients que prefereixen la violència a l’exigència, comercials que et truquen i t’interpel·len violentament. “Has de ser més agressiu per tancar les vendes”, he escoltat un cop rere l’altre en reunions de feina. Sí que és cert que tots tenim la capacitat de sentir ira, però d’aquí a passar a la violència hi ha tot un món. La ira ens serveix per veure que una cosa no ens agrada o que ens fa mal, però podem reaccionar de moltes maneres diferents.
De fet, sincerament, el que és ben rar és que no siguem més violents. Crec que encara vivim de rendes, de les rendes de l’educació. L’educació ens permet aprendre a modular els instints, a tenir cert criteri, a tenir en compte l’altra persona, a millorar la socialització. Aquesta educació ha estat rebuda per part de pares, avis i escoles. Per part d’entrenadors, personal educatiu i persones anònimes. També filtrava el contingut audiovisual. No tot s’hi val, em sap greu. Cal que es regulin els continguts audiovisuals, vinguin d’una corporació televisiva o de la xarxa d’internet.
No sé en quin moment ens hem oblidat que els joves i nens són vulnerables i fràgils i que, a més a més, tenen un buit de referents i passen moltes hores sols i que, per això mateix, estan a la diana de creadors de contingut sigui de la mena que sigui. Ah, una cosa més, la violència és barata, si sortís cara ben segur que no hi hauria tantes conductes violentes i/o exploratòries sobre actes violents.