Trobar la inspiració

Som màquines d’aprendre, no en tingueu cap dubte. Estem preparats i dissenyats per aprendre, fins i tot per aprendre del que els passa a altres persones. I és que aquesta vida és canvi. Sempre ho ha estat, però ara tot passa tan de pressa que sembla que no hi ha manera d’arribar a tot.

Podem aprendre sempre i de tot, però algunes persones sembla que mai aprenen de res. La vida té moltes lliçons per donar-nos, però les hem de voler aprendre. Bé, no sempre és qüestió de voler, de vegades, en algunes situacions, ens pot costar una mica més trobar la lliçó que ens està oferint la vida.

En determinats moments i molt especialment quan estem vivint una adversitat, ens resulta molt complicat separar el gra de la palla i aprendre alguna cosa que ens serveixi d’ajuda.

La vida és imperfecta i l’adversitat, el dolor, el trauma i la traïció ens vindran a visitar en un moment o un altre de la vida.

És molt dificil extreure un aprenentatge positiu des del dolor. És més, quan estem patint solem extreure conclusions esbiaixades del que estem vivint. Aquestes conclusions ens poden condicionar gran part de la vida. Fa pocs dies aconsellava una persona que s’obrís la seva pròpia consulta, ja que està treballant per a una altra i tenia totes les capacitats per muntar el seu propi negoci.

Era una persona responsable, reconeguda en l’àmbit professional, amb una molt bona reputació, amb la humiltat necessària per aprendre tot allò que no sap i que necessita per portar el seu negoci i que, a més a més, tenia el suport de la seva parella, que era directiu d’una empresa, de tal manera que li podia aportar molta ajuda en el terreny de la gestió.

La seva resposta és que el seu pare va tenir negoci, li va anar malament i ho van passar molt malament a casa. El seu aprenentatge, des del dolor, era que un negoci propi era un maldecap que no volia assumir; però la realitat és que aquesta dona té uns recursos, capacitats i entorn que no tenia el seu pare i que calia matisar aquell aprenentatge que va extreure des del dolor.

Això ens passa molt. Quan l’emoció puja, la raó baixa. No podem confiar tant en les nostres emocions, ja que eclipsen els nostres processos de pensament i ens fan extreure conclusions, correlacions i causalitats que no són correctes.

Et convido a repassar el que has après des del dolor. Sí, repassa-ho, desaprèn i torna a aprendre del que vas viure amb una perspectiva més raonada. Totes les dones, tots els homes, no són dolentes ni dolents. Sí, ja sé que esbrinar que la teva parella tenia un o una amant va ser un cop, però deixa passar el temps i revisa el que vas aprendre. Fes-ho de manera sistemàtica. Fes-ho amb aquell acomiadament, aquell suspès o aquella malaltia. Revisa les teves grans màximes a la cerca i captura d’aprenentatges que t’estan limitant, de màximes que has d’abandonar i de conclusions que has de matisar.

I, si de casualitat estàs vivint un moment intens, no extreguis cap conclusió, deixa que baixi la intensitat emocional i deixa’t ajudar per un professional titulat, per un psicòleg o un psiquiatre. Som el que aprenem, però no tot el que aprenem ens resulta d’ajuda.