Una xerrada a la fresca

Estimats i estimades lectores, hem arribat al final de l’estiu i al final dels meus articles d’estiu i, com no podia ser d’una altra manera, dedico aquest darrer article a les boniques i enriquidores xerrades a la fresca.

L’estiu es passa millor amb una barqueta ancorada en una caleta sense ningú, però això no deixa de ser una utopia per al comú dels mortals, així que el que acostumem a fer és anar trampejant les hores de calor i reviure amb la fresca.

L’estiu és una època molt social i si hi ha alguna cosa que m’encanta és una bona xerrada a la fresca. Bé, m’encanten moltes coses, com ara una bona lectura a la piscina, una bona capbussada al mar o una bona becaina sota l’ombra d’uns pins, però tornant al que ens ocupa, les xerrades a la fresca són magnífiques.

Bé, no sempre ho són, ja que cal una condició molt important perquè una xerrada a la fresca esdevingui una experiència inoblidable, i aquesta condició és la companyia de qualitat. Som éssers socials, però sovint massa socials i tot.

Sovint no sabem com, acabem fent coses que no voldríem fer per no quedar-nos sols i, és clar, acabem passant part de la vida al costat de gent que més que aportar ens resta. Just ara he rebut un post d’una pacient que diu quelcom com ara que “no m’importa la teva edat, ni el color de la teva pell, ni la teva condició social, ni la teva orientació sexual, ni la forma o volum del teu cos. T’odio com odio tothom”.

És ben cert que sovint tens tantes males experiències que acabes volent viure sol, en una cova, tirant pedres i pals a qui s’apropi. Però us animo que no deixeu de conèixer gent. De la quantitat neix la qualitat i l’estiu és un moment perfecte per conèixer gent.

No cal que siguem amics de tothom, però podem tenir coneguts amb els quals ens ho passem bé fent algunes activitats. No cal que ho fem tot junts, però podem passar una bona estona plegats. El problema és quan volem passar de la paella a compartir mitja vida. No, tenim amics d’estiu, coneguts per fer esport i col·legues d’aventures de vacances, i és bo no voler anar més enllà.

Els amics van i venen i és molt complicat poder tenir relacions intenses i duradores, ja que la vida ens va canviant les prioritats, les necessitats i els interessos.

Durant aquestes deu setmanes us he anat explicant les anècdotes que podria explicar en una xerradeta a la fresca. Ara ja em coneixeu una mica més. He de dir que aquests traumes no són tan traumàtics, més aviat és una manera de xerrar per poder riure una estona. Riure, que important que és riure.

Riem poc, però tinc un recurs per riure més i no deixar-ho relegat només a l’estiu. Et proposo que no perdis aquesta actitud d’estiu en tot l’any. Intenta enriquir el teu dia a dia, gaudeix tant com puguis de la vida, no deixis la vida només per a l’estiu.

Busca crear nous records, tot i que siguin traumàtics com els meus, per poder tenir de què xerrar als vermuts, soparets, paelles, barbacoes i xerrades a la fresca.