La barbacoa

El meu trauma amb les barbacoes és de recent adquisició, potser és el trauma més nou que tinc. Sí, la vida ens dona moltes oportunitats de traumatitzar-nos. Trauma a trauma anem creixent i patint.

M’agraden les barbacoes. L’estiu és sinònim de barbacoes. De fet, ara que hi penso, tinc dos traumes amb les barbacoes. Un està relacionat amb un veí que cada diumenge, tant sí com no, plogui o nevi, faci un vendaval o més calor que al Sàhara, feia una barbacoa. Mai oblidaré la visió d’ell palejant neu, mig metre concretament, per poder arribar a la barbacoa i preparar-ne una entre tremolors pel fred.

Apa, ara m’ha vingut un tercer trauma i és el d’un bon amic que va llogar un apartament a prop de casa, concretament uns baixos, per poder fer barbacoes els caps de setmana. Pobret, va estar preparant la millor fusta i va comprar la millor carn i quan va procedir a encendre la barbacoa es va trobar amb una veïna que el va informar que els estatuts de la comunitat prohibien clarament fer barbacoes. Pobret, tot l’estiu que no va poder fer-ne ni una.

Ostres, espera que encara tinc un trauma més. A la darrera mudança vaig deixar alguns estris de jardí com a regal per al meu jardiner. En aquesta casa on soc ara no els necessitaria. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que s’havia endut els estris i... la barbacoa que estava a uns metres de la muntanya d’estris. Em va saber molt greu tornar-l’hi a demanar i la meva dona es va enfadar, ja que era un regal d’un dels meus aniversaris.

Fixa’t si en tinc de traumes amb les barbacoes que encara no he arribat al bo. He anat a moltes barbacoes que no deixen de ser un acte d’amor. Si no ets argentí, no hauries de poder organitzar una barbacoa. De fet, quan muntes una barbacoa estàs posant en un compromís els teus amics.

La major part de barbacoes a què he anat han consistit a menjar carn freda, completament socarrada per fora i crua per dins. Sí, ho sé, menjar-me-la ha estat un acte d’amor. Tant s’hi val si fos amic o família, mai pots deixar la carn en què ha estat treballant el teu amic o parent.

Espera que encara tinc un trauma més i és que quan he fet alguna barbacoa a casa, quan tenia barbacoa, és clar, sempre m’he trobat amb una mena de rebuig recolzat per una mena de superioritat proteica quan he tret les albergínies, pebrots, cebes, patates, bolets o carabassons fets a la brasa. On està escrit que les barbacoes només poden ser de carn? És molt cansat haver d’explicar que no passa res per menjar una mica de verdureta.

Bé, què hi farem. He de dir, però, que fa poquet vaig assistir a un asado d’un amic argentí que em va encantar i em va servir per superar el trauma amb les barbacoes. Aquest bon amic, en Marco, em va explicar el secret d’una bona barbacoa. Es va fer esperar, no us penseu, i em va costar una mica que el compartís.

Quan finalment es va decidir a compartir el secret, jo l’esperava amb ànsia, com qui espera el secret de la vida i, com no podria ser d’una altra manera, vaig quedar bocabadat per la seva senzillesa. Segons ell, el secret per fer una bona barbacoa és poder aguantar la mà a l’alçada de la graella deu segons. Aquesta gesta indica la temperatura ideal per coure la carn. Vet aquí que, com sempre, allò més senzill és allò més efectiu.